1.12.06

canvis de darrera hora en l'equip de govern o els segons seran els primers

Deia ahir que no se m’acudia res de nou sobre el que s’anava dient el govern. Aquest matí, en canvi, he observat que un diari solvent com l’”Avui” ens ofereix una pista subtil, un pèl misteriosa, que caldrà seguir atentament en les pròximes jornades. Tothom sap que Joaquim Nadal continua sent el conseller de Política Territorial i Obres Públiques –la cartera percentualment més interessant de totes- i que Montserrat Tura ha passat a Justícia, destí natural tenint en compte els mèrits que va fer a Interior. Fins aquí cap novetat, però les imatges del diari d’avui ens volen dir alguna cosa més, que potser només els lectors habituals han copsat en tota la seva magnitud. Jo em limitaré a fer suposicions, a presentar hipòtesis, possiblement poc fonamentades.

Governarà Montserrat Tura la Conselleria de Política Territorial i Nadal serà únicament l’home de palla, el que dóna la cara? Preveu el diari que la Tura acabarà ostentant la cartera de Política Territorial? S’ha produït un canvi de darrera hora i serà Montserrat Tura l’encarregada de posar ordre en aquest món tan fosc del totxo? La doble aparició de la Tura és una proposta subtil d’anar cap a la paritat? És més agradable veure la Tura que no en Nadal, i...? S’ha fet Nadal una operació de cirurgia estètica i ha sortit el que ha sortit, o realment volia tenir una cara que admira secretament? Com que segurament els del tripartit van fer desaparèixer tota la documentació que tenien en preveure que s’acostaven temps difícils, van desaparèixer totes les fotos de Nadal i l’única que han trobat és la que la gent de “Salvem l’Empordà” va enviar al conseller (si no sabeu quina postal de Nadal enviar, potser podeu triar aquesta), imatge no recomanable per donar a la premsa? En fi, podria continuar fent-me preguntes amb la certesa que qualsevol resposta que jo mateix em donés seria absolutament agosarada, i tan bèstia com les anteriors.



















(diari "Avui", 30-11-2006, pàg. 6)

















P. S. Relacionat amb el meu post d’ahir, i en paraules de Joan Solà, el que tothom sap i alguns –la política és així- intenten amagar.

2 comentaris:

júlia ha dit...

Els problemes de la llengua són responsabilitat, evidentment, dels de dalt. Però els del mig i els de baix també s'hi apliquen. En una situació més difícil van néixer i créixer grans iniciatives que van morir amb la transició: cançó, llibres, teatre per a infants, ràdio. Els cantants -importants i no tant- actuaven per dos rals, en català a tota mena de centres parroquials, encara que no omplissin. Ara els grans actuen a grans espais, mirant d'omplir-los, i quedar bé amb poc gasto o planten vinyes, i els petits no tenen plataformes ni publicitat. A les escoles es ballaven sardanes, però després això va semblar massa folklòric, vam passar a les sevillanes i d'allà al country o a la dansa del ventre... I així tot. Solà té molta ráo però cal tenir en compte moltes causes, entre les quals les actituds de la societat civil. No tot ha de venir del papa estat -central o autonòmic-, hi ha molta feina productiva que es podria fer a petites distàncies i que s'ha malmès. La degradació programàtica de la televisió és curiosa, quan n'hi ha molts manant en aquests llocs dels que abans militaven activament. El mateix en l'ensenyament i a molts llocs. Es allò, qui estigui lliure de pecat...

pere ha dit...

Només afegir, Júlia, que en aquest moment, si em de parlar de culpes -quina paraula- crec que ara fan una mica més els de dalt que la resta, sobretot en l'aspecte de cada individu de la nostra col·lectivitat, cosa gens estranya si tenim en compte, sempre parlant en termes generals, que prima la busqueda de satisfaccions personals més o menys immediates.

(bon vi, el de Llach, encara que no a l'abast de totes les butxaques)