4.1.07

els dotze viatgers ... (final)

I els mesos aniran passant. Diuen que aquest any serà el més càlid des de 1600 ... Ja es veurà, jo no ho sé i ells tampoc. És un món ben estrany aquest on nosaltres vivim!

...Aquest no semblava patir gana. Anava molt ben alimentat i portava vestits clars i un barret de palla. No tenia bagatges: no duia més que el seu vestit de bany i les seves espardenyes.
Després d'ella va aparèixer la mare Agost, venedora de fruita novella i de peixos.
Era una pagesa grossa. Es veia que estava acostumada a fer-se ella mateixa tota la feina, i a servir, en els camps, el berenar als treballadors.
-"Menjaràs el teu pa amb la suor del teu front", està escrit en la Bíblia, -deia. - És necessari això per celebrar la festa de la sega.
Era un model de mestressa de casa.
Va venir llavors un home que es va veure tot seguit que era un pintor. Era el senyor colorista Setembre. En alguns dies podia canviar els colors de les fulles. Pintava molt bé, i en poca estona feia lluir en els boscos el vermell, el groc i el bru. Rivalitzava tot xiulant amb les merles. Treballava de pressa; després posava un brot de llúpol al voltant del seu pot de cervesa. El senyor Setembre era un vertader artista. Tot el seu bagatge consistia en una capa de colors.Després va baixar un propietari. Aquest no pensava més que a sembrar els camps i a caçar. Tenia gossos i un fusell: era el senyor Octubre.
Portava també un sac de nous. Com bagatge només duia una arada. Només parlava d'agricultura. Però no se sentia gaire bé, car el seu veí, senyor Novembre tossia, escopia i es mocava sense parar.
Ah, aquest Novembre! Estava refredat, terriblement refredat! Per mocador tenia un tovalló que s'havia endut de l'hostal on havia dormit la nit passada.
Ve venir, en fi, la tanda de l'últim viatger, una àvia vella amb la seva escalfeta. Era missenyora Desembre. Estava gelada, però els seus ulls brillaven com dues estrelles. Portava al braç un test on havia plantat un avet petit.
-Vull cuidar-lo fins a Nadal. Llavors serà prou gran per ocupar la meitat del saló. El cobriran de confitures i de pomes d'or. Aquell dia l'escalfeta m'escalfa com una estufa. Agafo el llibre de les rondalles que duc a la butxaca, i em poso a llegir-lo als nens: tots m'escolten tranquils. La nineta de l'arbre de Nadal es torna de debò; l'angelet de cera allà dalt al cim, bat les ales i ve a petonejar a tothom, grans i petits, fins els nens pobres que van de porta en porta cantant la cançó de l'estrella de Betlem. I la joia regna a les cabanes i als palaus per festejar el naixement del Salvador. Car aquest jorn beneït és el millor de l'any: els bons resplendeixen de felicitat, i, fins la gent dolenta que no ha perdut el sentiment de justícia, té un esguard i un pensament de pietat per als qui sofreixen.
La vella senyora Desembre hauria pogut continuar molt temps encara les seves reflexions; però va ser interrompuda pel carrabiner, que cridava bruscament al postilló:
-Gireu els cavalls. Podeu marxar. Els dotze viatgers han arribat. Fins a l'any vinent!
-Deixeu entrar els dotze viatgers -deia l'oficial del cos de guarda.
- Em quedo aquí els passaports. Només són d'un mes cada un. Podeu entrar, si us plau, senyor Gener.
El senyor Gener va entrar.Quan l'any serà acabat us diré potser què han portat els dotze viatges per a vosaltres, per a mi, per a cada un de nosaltres.
Jo encara no ho sé, i ells tampoc. És un món ben estrany aquest on nosaltres vivim!

H. C. Andersen. Els dotze viatgers de la diligència (
Tolv med Posten) . Traducció de J. Massó Ventós.

5 comentaris:

gemma ha dit...

Bon any, pere!!!

mar ha dit...

hola pere
només he passat a deixar-te uns "somriures" de xocolata

te'ls he deixat al correu..

apa, a fer bondat que avui passen els reis (i a mi ja m'han portat un bon regal)
un petó ben gran
;)

jaka ha dit...

Molt bona nit de Reis !!!

Jo ja estic al limit del esgotament!!! :(

violette ha dit...

Espero que hagin passat per casa teva els personatges més "cool" d'aquest mes!

pere ha dit...

Bon any, gemma! Però que molt bon any!

Amb mi no han estat tan generosos, mar, però com que em deixes compartir -segur- els teus regals... ja em sento satisfet ;-)

Què passa, jaka? Massa paquets per desfer? Conta, conta...

Algun n'ha passat, violette, però espero que encara n'arribin més. A tu ja ni t'ho pregunto: aquest serà un mes vermell...