19.1.07

l'illa deserta

S’ha preguntat diverses vegades: “i tu, si només et poguessis emportar tres coses –o les que sigui- a una illa deserta...”. Deixant de banda que, que se sàpiga, no hi ha cap illa deserta, les respostes solen ser tan variades que qualsevol intent de fer-ne una estadística seria absolutament ridícul. En el meu cas, tu saps ben bé que l’únic que m’emportaria seria a tu mateix, volia dir mateixa, i que la resta seria literatura, ganes de parlar per parlar, res més que retòrica.

Ara bé, podem posar límits a la pregunta i demanar-te que decidissis quin seria l’únic llibre –jo trio llibre, vosaltres penseu en el que us sembli- que t’acompanyaria, l’únic que salvaries de la teva biblioteca en el cas que, a causa de l’escalfament de la terra o qualsevol altre motiu, haguessis de marxar precipitadament del teu domicili habitual abans de quedar sepultat sota les aigües. Arribat el cas, el més segur és que t’ofeguessis perquè, tret d’alguns casos aïllats, la majoria de vosaltres tindria feina a decidir-se: cada amor té les seves qualitats.

Posem-ho més fàcil: limitem la tria a dos llibres. En el meu cas m’he de decidir per dos obres que fullejo aquest dies: els Assaigs de Montaigne i Caps-i-puntes de Pla. La meva elecció és obvia, no ens enganyem; ni tan sols penso que valgui la pena concretar-la aquí. Però, ho teniu tan clar vosaltres o us acabaríeu ofegant?

En fi, ara que tornen a proliferar els memes, us deixo aquesta proposta tan senzilla, tan difícil i tan oberta. Espero que ningú s’hi apunti, no ens el creurem. Considereu per altra banda, ja ha quedat dit, que mai no tindreu l’oportunitat d’anar a parar a cap illa deserta. Aquesta plaent i romàntica possibilitat fa temps que ha quedat descartada, com a mínim sempre us acompanyaria el vostre passat i les vostres previsions de futur. Ho sento: cal ser realistes.


P. S. He vist que avui la gent de la tertúlia ha començat un debat sobre un tema inabastable: món virtual, món real. No tinc clar que se n’acabin de sortir. Sort!

18 comentaris:

Arare ha dit...

Cien años de soledad o El amor en los tiempos del cólera (García Márquez) dels dos, agafaria el que tingués més a mà.

I en català...arramblaria amb qualsevol cosa de la Rodoreda. I com que estan molt juntes a la meva prestatgeria... potser en un intent d'agafar-ne un de la Rodoreda, acabaria agafant "El temps de les cireres" de la Montserrat Roig.

Aix, quin meme més difícil, tu!

Me l'emportaré cap al meu blog, però no ara, que no tinc temps.

Un que passava ha dit...

Jo m'ofegaria, no crec que fos capaç de decidir-me. O me n'enduria massa: triaria Mirall trencat, i pensaria que per què no també La fuente de la edad de Luis Mateo Diez, i encara carregaria El senyor dels Anells i què és aquest sense El hòbbit... ep, i no ens oblidem pas Fahrenheit 451 i al final els hauria de deixar tots perquè l'aigua m'arribaria al coll...

Ferran

bitxo ha dit...

Aquesta idea és un post inacabat que vaig començar fa molt de temps...

ruben ha dit...

totalmente de acuerdo en la posibilidad remota de ir a parar a una isla desierta
por lo tanto, cualquier elección no deja de ser un irreal irrealizable
así que lo único que queda es sonreir pícaramente ante este tipo de juegos que provocan disyuntiva:P

Liter-2 ha dit...

ah, no, nonononono, ruben, mójate, como los demás!!!

I tu, bitxo? per què no et mulles, eh? eh? eh?

Anònim ha dit...

Jo em sembla que ja m'he ofegat...

bitxo ha dit...

Va, ens mullarem una mica els peus en la platja d'aquesta illa deserta...

Salvaria els dos llibres de poesia que em va regalar algú molt especial aquest passat desembre amb motiu del meu aniversari:

1. "Estimada Marta" de Miquel Martí i Pol

2. "Salvo el crepúsculo", de Cortázar

I un tercer, perquè m'encanten les seves imatges, i perquè em duu el record d'una persona encantadora: "Las mujeres, que leen, son peligrosas"

Apa! :)

Dan ha dit...

El primer el tinc clar: "El senyor dels anells". Un amor de joventut que ha perdurat al llarg dels anys i les relectures.
Peró per triar el segon m'adono que m'ofegaria. Per tant, trio "El secret de l'almogàver" I jo ja m'entenc.

jaka ha dit...

Dos llibres? ... pensant...pensant... “La Odissea” i “La recerca del temps perdut” , be, no son dos exactament però son dues obres.
Ara, ben mirat potser m’enduria un chip d’aquestos que ni caben molts, crec que totes les illes desertes tenen ordinador. Oi?
Bona nit, &:)

Albert ha dit...

Com Arare, Cien años de soledad. Enlloc de llegir-la un cop acda quatre anys, seria un cop l'any. Ja m'està bé.

I com jaka, l'Odíssea, versió Riba, fins que l'aprengui a dictar com es mereix (i sé que això no arribarà a passar mai per més que m'hi entreni...).

Poa-m'ho més difícil si vols que m'ofegui! Per exemple, a qui m'enduria? Ja m'he ofegat!

pere ha dit...

No pensava que realment jugaríeu en aquesta mena de meme. De totes maneres, veig que ja no participareu més en cap altre joc perquè us heu ofegat totes (tu també, Clara) i tots, excepte en ruben, que com jo desconfia de la possibilitat d'una illa deserta.
De totes maneres, he fet una mica de trampa -el llenguatge i la distribució de les paraules té aquuestes coses-: jo només us proposava la tria d'un llibre. En el meu cas el dubte estava entre dues opcions -i la solució en el proper post-.

M'agraden tots els llibres que heu triat, així que si per una casualitat no us ofegueu i aneu a parar a la mateixa illa deserta, que ja no serà deserta (vaja colla), m'aviseu i m'hi arribaré lleuger d'equipatge, confiant que em deixareu llegir la vostra literatura preferida a canvi de... no ho sé, ja m'ho pensaré.

Bodeler ha dit...

I jo també.
A ca meva... ;-)
Vull arribar als 500 ... asap :-)

el llibreter ha dit...

Em compraré algun manual de supervivència en illes desertes i una guia de flora i fauna —mengívoles— insulars, per si mai es dóna el cas que hagi de salvar algun llibre de la meva biblioteca. Així, un cop resoltes les necessitats mínimes per garantir una llarga estada a l'illa —fins que es produís el rescat— podria dedicar-me a recordar els llibres i blocs que he llegit. Durant el crepuscle, és clar!

pere ha dit...

Dons continuem pensant, bodeler. Mentrestant et llegeixo a casa teva.

Bonics crepuscles els que prevec amb tanta gent al voltant de la foguera. Ben pensat, potser algú s'hauria de decidir a construir una espècia d'arca de... Que tampoc és cosa d'arribar nadant a l'illa.

Xurri ha dit...

Arrg, el llibreter se m'ha avançat: jo anava a triar un manual de supervivència en condicions extremes - amb una bona secció de plantes mengívoles, un capítol dedicat a depuració cassolana d'aigua sense estris a l'abast, i un altre a l'el.laboració rústica de repel.lents antimosquits d'elevada eficàcia, - i per satisfer les meves ànises espirituals, el el molt dubtós cas que tingués temps lliure com per sentir-les, em debatia entre un diccionari etimològic i un llibre en blanc (ben gruixut) i un llàpis.

pere ha dit...

és que no us hi fixeu, xurri, no veieu que a l'illa deserta també hi serà en Dan que ens solucionarà totes les qüestions tècniques?
Jo et recomano el llibre en blanc, tindràs temps, segur.

Anònim ha dit...

Com ho has sabut que era jo? Veig que em coneixes per l'estrepig...
Clara

pere ha dit...

Vaig olorar el teu perfum, clara :-)