21.1.07

medicines apropiades a tot mal

Acetiscisteína ratiopharm 200 mg sobres EFG.

Espidifen 600 mg granulado para solución oral

Loratadina ratiopharm 10 mg comprimidos EFG

En aquest ordre, aquesta ha estat la bibliografia farmacèutica que he consultat aquests dies, des de divendres, per prescripció facultativa. Trobo que és massa matèria però consenteixo. Espero no tenir necessitat d’acabar-me-la tota.

Malgrat que el meu metge de capçalera, que és el mateix des de fa uns anys, continua tenint una idea summament vaga de qui sóc, cosa que potser cal atribuir més a la meva salut –toco ferro- que a negligència seva, he notat que darrerament s’han produït uns canvis importants en la sanitat pública. Ara, en lloc d’anar directament a la consulta quan et sembla que necessites un cop de mà especialitzat, has de demanar hora amb antelació, bé presentant-te directament bé per telèfon; en el meu cas, concretar la visita em va costar mitja hora de telèfon, que traduït a calés a preu de 902 són... ho veuré en la pròxima factura d’ONO. Ara bé, una vegada aconsegueixes hora, la resta és un plaer. La sala està pràcticament buida, de manera que evités la tensió que et suposava vigilar els intents de colar-se dels espavilats i la possibilitat d’entrar amb uns símptomes identificables i sortir amb una patologia exòtica d’aquelles que només s’agafen en les consultes mèdiques i en els hospitals. Una vegada entres en el despatx del facultatiu, la cosa va com sempre: cinc minutes entre la teva explicació balbucejant, l’auscultació amb el fonendo i el palet a la boca per veure la vermellor de la gola i si en cinc dies no es troba millor, torni.

Tinc la sensació que aquesta vegada el metge no m’ha pres massa seriosament, però no el culpo: se suposa que un pacient ha de mostrar-se més aviat preocupat i que no s’ha de passar l’estona d’espera llegint el diari i fent fotografies com si fos un turista de pas que vol un record d’allò que li sembla singular. Però què voleu, jo a les consultes em poso una mica nerviós i necessito alguna activitat que em distregui dels meus mals, encara que entenc que enregistrar imatges pot donar una mala imatge. I que el doctor em descobrís va ser accidental.

En fi, a veure si demà estic mig en forma, que m’espera una setmaneta intensa, plena d’extres.




















Avui, com cada diumenge, m’he llegit l’article de Sagarra. La veritat és que no sé si Sagarra escriu habitualment en català o en castellà –de fet no sé si escriu alguna cosa d’aquelles que publiquen les editorials-. Ho he pensat quan diu:”... Georges Mostaki del cual presentábamos en sociedad su libro Siete cuentos fronterizos, que la editorial Belacqua acaba de publicar (hay también una edición en catalán, Set contes fronterers, ambas traducidas del francés por Anna Gil Bardají, y que se venden al precio de 10 euros).” Suposo que esmenta primer la versió catalana perquè el diari, no sé si la majoria de lectors, és en castellà.

Són interessants aquests tres quarts de pàgina on Sagarra condensa la vida de Moustaki, esmenta relacions i fa valoracions. Més enllà de la seva lectura, em vénen ganes de comprar el llibre, amb unes històries que endevino senzilles, elementals.

I ara, tarda de diumenge, em ve de gust escoltar una altra vegada Moustaki.


Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude,
Je m'en suis fait presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidèle comme une ombre.
Elle m'a suivi ça et là, aux quatres coins du monde.

Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.

Quand elle est au creux de mon lit, elle prend toute la place,
Et nous passons de longues nuits, tous les deux face à face.
Je ne sais vraiment pas jusqu'où ira cette complice,
Faudra-t-il que j'y prenne goût ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.

Par elle, j'ai autant appris que j'ai versé de larmes.
Si parfois je la répudie, jamais elle ne désarme.
Et, si je préfère l'amour d'une autre courtisane,
Elle sera à mon dernier jour, ma dernière compagne.

Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.

11 comentaris:

Albert ha dit...

Quina sort de poder estar (ben acompanyat) amb la teva sol·litud! Amb la meva tenia els meus estira i arronsa, i goita ara, sé pas on s'amaga. Cuida't.

gemma ha dit...

Sempre he pensat que sense barba el Moustaki estaria molt més guapo!

Júlia ha dit...

La medicina actual s'ha complicat d'una manera que l'ha deshumanitzada força, però, què hi farem. La veritat és que em sembla que saben menys del que ens pensem, els metges, però si no hi ha fe...

El senyor Moustaki m'agrada molt però crec que no hauria de cantar ja, perquè de vegades fa patir, la veu la té molt 'tocada'. Tinc una biografia de l'Edith Piaf on surt retratat amb vint-i-tres anyets i sense barba, un bollicao, que dirien ara (no sé si encara hi ha bollicaos o són altres menges, les de moda). Ahir en Sagarra parlava també d'aquesta relació, controvertida, pel que sembla.

Però a mi, de gran, amb barba m'agrada molt, és que les barbes m'agraden, com la d'en Rusiñol, la teva, o la de l'altre Pere, el meu espòs. En Sean Connery, per exemple, molt millor amb barba, pel meu gust.

Ara m'ha vingut al cap una versió d'una cançó de Mistinguette sobre les barbes, en to irònic, i doble sentit,sobre si els barbuts la posen a dins o a fora del llit, quan van a dormir, he, he.

Grigri ha dit...

Doncs és una sort si després de mitja hora de telèfon pots aconseguir hora i que la visita al metge sigui tant plaent (sense aglomeracions ni eternes esperes).
Si t'explico les peripècies que he hagut de fer al meu CAP per aconseguir el maleït paperet de l'alta mèdica...!! n'hi ha per llogar-hi cadires.
Tercer-mundista.

Per cert, fa dies que et vull dir que el Pare Noël m'ha portat una màquina de fotografiar digital!
Jo que pensava anar algun dia a la botiga amb el teu post imprès.. i ja m'ho he trobat fet tu!
Miraré el model a casa (no el recordo, només sé que és una Olympus), i ja em diràs si el meu partennaire ha fet bona tria...

apasiau!

aiguamarina ha dit...

Jo només tinc al cap, que per aquets menesters incómodes t'enduguis companyía així pasaràs una estona aradable, fins que t'interrompi el metge Þ

Lo de la paraula de marres, era per que en algún post m'hi varen penjar publicitat i amb lo llumbrera que sóc no sé esborrar-ho, així que es per precaució, si destorba molt, ho trec.

I no t'he fotut cap coça, asies per ser aprop! una besada!

Xurri ha dit...

Va ser llegir el post i sentir que em pujava la febre i els virus es multiplicàven a les meves venes. Avui m'he hagut de quedar a casa per que els peus es negaven a traslladar el meu cap adolorit ( i la resta d'ossos i músculs baldats)a la feina.

Crec que és el primer cas de contagi de grip per vía virtual... no, si al final serà veritat que el virtual és totalment real...

Hanna B ha dit...

darrerament estic acumulant massa visites als senyors/es de bata blanca, i per un de bo, tres d'excèntrics o de desubicats o que no saben ni contesten ni curen... a mi em fan perdre molt el temps, i celebro que el teu t'hagi encertat a la primera. cuida't i millora't, i quin punt la pescada fent fotos... segur que es va pensar que ets periodista del 20 minutos (amb perdó i no t'ofenguis!! :))

Arare ha dit...

uix...
Ma solitude... le metèque... mon ami Joseph... uixxxxxxx


uixxxxxx

Arare ha dit...

bonica sala d'espera (me n'havia oblidat, sentint moustaqui)

pere ha dit...

Gràcies, albert. No et creguis, en el meu cas (en quin cas no és així?) també és un estira i arronsa, però no té cap importància.

A mi, gemma, mal m'està dir-ho, ja em sembla bé així... i és més còmode.

Dona, júlia, jo no em penso que sàpiguen massa coses, fins i tot m'atreviria a dir que no acaben de dominar molts aspectes de la salut i de convertir els malalts en sans.
Què puc dir de les barbes, ja em coneixes, En canvi a mi m'agrada el S. c. sense barba.
Segur que "la vedette" la devia cantar aquesta cançó. Jo voto per dins i fora: la sorpresa sempre és un alicient, no trobes?

Avui, grigri, he anat a portar la meva mare al metge. Només ha tardat 20 minuts a visitar-la sobre l'horari previst; en canvi, l'ambulància ha arribat amb dues hores, cap exageració, de retard per tornar-la a recollir.
Per cert, i per què volies l'alta mèdica, jo em pensava que el que costava era aconseguir la baixa.
Per la qüestió fotogràfica estic a la teva disposició, encara que estic segur que el teu partenaire t'ha triat el que corresponia a la teva categoria.

Ostres xurri, ho sento, no era la meva intenció. De totes maneres, la cosa ja comença amb el post de la tertúlia.
De totes maneres, em costa imaginar que no se'ns encomanin més coses via virtual -real com la mateixa vida-.
Fes bondat.

Dona, Hannab, no sé si me l'ha encertat a la primera, el temps hi fa molt a l'hora de curar-se. Per altra banda, jo ja havia començat l'automedicació que em va confirmar el facultatiu: sempre em dóna el mateix.
Trobés que no m'hauria d'arriscar més fent fotos a l'ambulatori? És que se m'havia acabat la bateria del mp3.

No se'm va acudir escoltar Moustaki a la sala d'espera. Llàstima!

pere ha dit...

Ei, aiguamarina, t'havia saltat. És que aquest rectangle que he d'anar baixant amb el ratolí de vegades s'hi presta.
Un altra vegada et trucaré per que m'expliquis algunes cosetes mentre arriba el moment de la veritat.
Fixat, per esborrar un comentari només cal que cliquis a la paperera que hi ha aquí mateix, al final a l'esquerra.
Només faltaria el rebre! Una besada.