les panxes dels bous

En Jaume m’ha aconseguit la versió italiana d’en Massagran de l’any 47. Li ho agraeixo. En llegeixo pàgines soltes i comparo amb l’original:

Era una sera scura come una gola di lupo. La tribu cenava. Menjaviano elefante in umido, che pure Cicognino trovò eccelente. Mentre ingoiavano gli ultime bocconi si udi lontano un grido gutturale. Tutti i negri, e specie Penkamuska, interruppero il pasto ascoltando attentamente. Dopo un minuto il grido si risenti; e così tre volte.
Penkamuska guardò i suo uomini e dise:
-Karamkaram! Son-i Buskabronka!

G. M. Folch i Torres. Avventure straordinarie di Cicognino. Paravia, 1947. Seconda edicione. Illustrazioni di Eddìna Altara.

Caram, caram! L’Elena Primiricio, tot i no fer una traducció del tot literal ha conservat expressions catalanes.

M’adono que sense proposar-m’ho continuo parlant de literatura infantil o juvenil. Ara si que prometo no reincidir més en un futur immediat. Aprofito aquest post, però, per mostrar la meva alegria per haver descobert, amb tres mesos de retard, la reaparició de Sirte. Quan jo encara no havia obert el meu primer bloc ni pràcticament sabia res sobre el tema, aquest va ser un dels primers -la precisió no és el meu fort- llocs on vaig entrar a partir d’un comentari que m’havia deixat la seva autora en un web meu de temàtica infantil. Em va agradar el que deia i com ho deia a casa seva. També m’agradaven les fotos que feia. Dos anys després de plegar reemprèn el viatge, i jo m’hi torno a apuntar. Aquesta tarda em deia una amiga que la vida mitjana dels blocs era de dos anys. Segurament. Tant de bo que el parèntesi fins la reincorporació sigui només de dos anys: repasso mentalment blocs absents.

Finalment, un dels regals que la I. i en T., coneixedors de les meves dèries, em van fer aquestes festes. Va per vosaltres, Katerina i Jaka. No cal que faci comentaris, oi? D’acord Katerina, el bou no vesteix gaire bé, però, s’amaguen tantes coses en el seu interior...

et voilà!