20.1.07

vida monàstica

Resum de la jornada monàstica

Els monjos, a les cinc del matí, quan toquen les quaranta-vuit campanades indefectibles, es lleven. Al vespre, a quarts de deu, tots són al llit. El silenci matinal del monestir, la lluminositat radiant, és una meravella. El silenci nocturn us porta a no enyorar res.
En un moment determinat trobeu un monjo i li feu una pregunta. Observareu que fa una cara de content. No es pot negar: estan contents i tendeixen sempre a riure amablement. Riuen fins i tot quan llegeixen “la Vanguardia”.

Josep Pla. “Poblet”, dins Caps-i-puntes, Obra completa, vol. 43. Edicions Destino, 2005.

No diré que no m’hagi temptat alguna vegada la vida monàstica, la vida a Poblet, entre els monjos dels Císter. En aquest mateix text, per exemple, trobo tres raons engrescadores. És veritat que les mateixes tres raons –i no cal que m’hi repensi gaire- em fan enrere. Tal com estan les coses últimament, no deu tenir la comunitat algun monjo vigilant que tingui cura de la seguretat del recinte mentre dormen els altres? M’hi apuntaria. Només em quedaria un dubte.

P. S. Estic gairebé segur que actualment també s’hi apuntaria una temporada en Jaume Subirana, per refer-se una mica del temps passat al capdavant de la ILC, que no dubto que ser director porta satisfaccions, però ha de cansar necessàriament. No sé si l’Oriol Izquierdo pensa en la possibilitat d’uns dies de repòs abans d’emprendre la tasca, però també li aniria bé. Per cert, deu ser imprescindible tenir bloc per ser director de l’ILC? Jo ara estic prou enfeinat, però...

7 comentaris:

Arare ha dit...

pere, francament, no t'hi veig, com a monjo ni a Poblet ni en mig de l'Eixample!

Per molt que digui Pla!

I el tercer dubte... ehem, ens el diràs o l'endevinem? per cert, el dubte és teu o de Pla? que ara dubto (raonablement)

pere ha dit...

Doncs no ho sé, Arare, que no em desagradaria, sempre que la paga fos bona.

El tercer dubte es relaciona amb "La Vanguardia", amb qui mantinc fa temps una relació d'amor-odi.

jaka ha dit...

Els frares de Poblet fan unes truites de patates al forn que son una passada !!!
Mig metre de llarg per 30 d’ample i deu cms. de gruix .
;)))))))))))))))))

Xurri ha dit...

Els que deuen ser realment interessants són aquells frares belgues que fan aquelles cervesses que hi pots clavar la forquilla i queda d'empeus...

pere ha dit...

Saps que no he estat mai a Poblet, jaka? Veritat o mentida? Ah, i la truita de patates -i ceba- és un dels meus plats preferits: sóc una persona de gustos senzills i consistents.

Donvcs entre la truita de patates dels de Poblet i la cervesa dels belgues, potser que fem un intercanvi de monjos. Que, t'aviso quan es produeixi i fem una estada de prova, xurri?

jaka ha dit...

Pere, no has estat mai a Poblet ? em sembla que no m’ho crec...
Doncs jo hi he passat moltes vacances de la meva infància i joventut... de vegades sento la “campaneta” i em ve la olor del bosc quan anàvem a la “Salve” ... ai,
:)

pere ha dit...

Ho juro, jaka, no he estat mai a Poblet, i això que la meva germana va viure un any a Montblanc i jo anava a visitar-la de tant en tant.
Imperdonable, ja ho sé.