25.1.07

cànons

Us volia parlar l’altre dia d’un impossible: la incapacitat de decidir-se per una cosa sola per sempre més, la impossibilitat d’una tria única, excloent, que fos totalment satisfactòria. Per no complicar massa la situació i delimitar el camp, vaig pensar que seria fàcil plantejar-ho com un joc i ho vaig concretar en una cosa tan inofensiva com els llibres –a la fi, la majoria dels que escrivim també llegim alguna vegada-. En resum, us proposava que us decidíssiu, ni que fos mentalment, per un llibre, l’únic, que per al circumstància que fos, podríeu conservar i tornar a llegir sempre que volguéssiu.

He de dir, en primer lloc, que tal com va detectar la lluna, que va mostrar la seva sorpresa en el seu propi bloc, els comentaristes es van prendre una llibertat que jo no els havia donat (evidentment els comentaristes gaudeixen de totes les llibertats possibles en aquest bloc), van decidir que un llibre era insuficient i tots, excepte la lluna quan parla de l’assumpte, van optar per una doble tria o encara més. Jo, igual que ella, vaig pensar: per què? Per què dos o més i no un? Les respostes possibles més plausibles eren dues: els lectors no m’havien llegit bé –potser, com jo mateix, fan lectures en diagonal o salten paraules- o jo m’havia explicat malament. Posats a triar, em convenia la segona hipòtesi, però entenc que el redactat en pantalla –no tothom imprimeix els meus posts per llegir-los després tranquil·lament, em consta- i una certa dolenteria per part meva podia ocasionar els resultats que es van veure i encara es poden llegir. En el post següent va quedar clar que jo em decidia únicament per Pla.

Deixem-ho estar. La idea que m’ha vingut al cap és que seria interessant de fer ara, amb més calma i deixant temps per reflexionar, una mena de cànon de la literatura blocaire. Quins són els llibres preferits dels, per exemple, 60 blocaires que tinc enllaçats a bloglines? Només un per cap. No quin és el llibre que considera millor en la història de la literatura que coneix directament o indirectament, no atenent a allò que en diuen criteris literaris objectius que, per altra banda, no sé quins són, sinó tenint en compte la capacitat del subjecte interrogat per tornar-lo a llegir, per guardar-lo en la memòria, per deixar-li un espai especial al seu cor, potser, fins i tot –o sobretot- per motius extraliteraris. Hi hauria sorpreses importants? Apareixerien Cervantes (24 milions d’entrades a Google), Shakespeare (55 milions), Pessoa (44 milions), Josep Carner (130 mil), Josep Pla (350 mil), Bible (en anglès, 126 milions)...? Algú ens parlaria d’un llibre que no hem llegit cap de nosaltres? Algú triaria un llibre mític de la seva infantesa o adolescència? Quantes obres hi hauria d’aquelles que mai no han aparegut ni apareixeran entre les 100 més llegides (comprades) o que cal llegir (comprar)?

Potser algun dia, amables lectores i lectors, em decidiré a demanar-vos el que us dic, mentrestant, i com a mostra, us transcric una primera aproximació als vostres gustos per ordre d’aparició, segons consta als comentaris que vau deixar, encara que potser us vau precipitar:

La Fundació, d'Isaac Asimov (triat al bloc de la Lluna)
Cien años de soledad, de Gacía Márquez
El amor en los tiempos de cólera, del mateix autor.
Qualsevol llibre de la Rodoreda
El temps de les cireres, de M. Roig.
Mirall trencat, de M. Rodoreda.
La fuente de la edad, de Luís Mateo Díaz
El senyor dels anells, de Tolkien (no sé si traduït; també El Hobbit...)
Fahrenheit 451
Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol.
Salvo el crepúsculo, de Cortázar
Las mujeres, que leen, son peligrosas
L’Odissea (en versió original?)
A la recerca del temps perdut
Cien años de soledad
.
L’Odissea.
Dos manuals de supervivència.
Els records d'allò llegit a diversos llibres i als blocs (influència de Fahrenheit?)
Un llibre sobre l’elaboració de repel·lents d’insectes (s’ignora el títol)
Un diccionari etimològic (no penseu que jo no m’hi apuntaria, més al DCVB que al de Coromines)
Un llibre en blanc (evidentment llegir la pròpia obra sempre és satisfactori)

Deixant de banda alguns dels llibres del final, que segur que ara no figuren en els prestatges dels qui els han triat i que ja veieu que responen a un tràfic d’influències - qui els ha avisat que anirien a parar a una illa deserta?-, sobta que entre tan poques mostres hi hagi obres repetides. També és curiós que un "subgènere", la ciència ficció tingui diverses representacions. De la resta, com he dit més amunt no se si me’n puc refiar del tot, però no deixa de ser un primer indici de gustos literaris.

P. S. Afegeixo a la lista els darrers llibres triats o les puntualitzacions:

Cartes a un jove poeta, de Rilke
Mujercitas
Obres Completes de la Rodoreda
Grandes sertões: veredas, de João Guimares Rosa
Obres Completes de Pere Calders (si pesa massa: Cròniques de la veritat oculta)

9 comentaris:

gemma ha dit...

Cartes a un jove poeta, de Rilke

júlia ha dit...

En això, com en tot, la tria d'avui no serà la de demà ni la d'ahir. Fa poc vaig haver de fer una llista de llibres contemporànies, per triar la definitiva que tindrem en un grup de lectura (editorial Meteora, hi esteu convidats, és gratis), un dia d'aquests la posaré al blog. En la llista que reprodueixes hi ha llibres, al meu entendre força dolents, però que responen a un moment vital d'algú, també cal comptar amb el fet que de vegades la gent volem quedar bé i escrivim El Quijote però ens enduríem un àlbum del Mortadelo. Un dels que m'enduria, evidentment, seria Mujercitas, ves.

Arare ha dit...

Ets un trampósssssss

De tota manera, jo, posats a triar, m'enduria un sol volum amb totes les obres de la Rodoreda. Totes, incloent-hi els sonets i altres poemes.

Apa.

Bon dia, Pere!

joaquim ha dit...

em quedaria amb Grandes Sertões, Veredas. Guimarães Rosa. 1650000 Google.
saragatona. 39000
El meu Luisses. Luisses.blogspot.com.
abss.

Xurri ha dit...

M'agradaria llegir aquesta llista de 60 preferències literàries, però em temo que aquests comentaristes indisciplinats i excessius que et sovintegem seriem incontrolables i al final la teva llista seria més llarga que un dia sense pà.

Sembla qeu la illa deserta no era tropical, sino una de les Faeroes?? quin horror de clima!! no ve gens de gust fer servir el trineu. En aquestes circumstàncies el manual per a el.laborar repelents d'insectes perd tota utilitat; el canviaria per un de talles de gel amb una secció d'iglús - amb xemeneia de gel infusible inclosa. Mantinc l'etimològic. Més que res perque és llarg i no cansa (o un atles, jé)

Un que passava ha dit...

Si una cosa tinc clara sobre els blogs, és que sovint els lectors troben significats als textos que nosaltres no havíem previst, o que es queden amb l'anècdota i deixen de banda el que per a l'autor era l'essència del text.

I com ha dit la Júlia, la tria de l'altre dia potser no seria la mateixa demà-passat.

Albert ha dit...

Et diré que sí vaig llegir el teu post, però potser una mica massa en diagonal. COm que als comentaris tothom hi posava dos llibres, doncs jo també. Ja vas veure que no vaig suar massa (lleig això de copiar, però de debó que són dels meus preferits). Avui, com que no és ahir ni demà, he decidit canviar de llibre i endur-me unes obres completes de Calders o, com a mínim, les cròniques de la veritat oculta. Un naufragi, més val agafar-lo amb humor, no? I si les illes són les Faeroes i hi fa molt fred, millor. Així no sortiré del refugi amb llar de foc (si no n'hi hagués, no hi naufragaria, i punt).

pere ha dit...

L'afegeixo a la llista, Gemma.

és calr, Júlia. De sobte et ve un llibre a la memòria i penses que era aquell el que salvaries, i l'endemà és un altre. La qüestió és tenir sempre un llibre per triar. Com tu no dius però insinues, no hi ha llibres bons o dolents, depèn de la perspectiva. A mi els llibres que m'interessen, suposo que com a la majoria, són aquells que em fan anar més enllà del llibre.
Jo, més que el llibre, m'enduria la pel·lícula (no sé si hi ha més d'una versió).

No sóc trampós, arare, és que no m'explico bé. En aquest cas, però no importava, la teva tria ha quedat BEN CLARA.

Prenc nota, Joaquim. No l'he llegit.

No ho crec, xurri, perquè en darrer terme sempre me n'encarregaria jo de la tria si anéssiu me´s enllà de la proposta. El que és segur que hi hauria gent que no s'atreviria a respondre: silenci o evasives. Encara et demanaré un cop de mà.
Em llegia el teu segon paràgraf i no l'entenia. Després m'he adobnat que et referies a la foto que incloc. M'ha fet riure perquè la intenció no era concretar l'ambient meteorològic de l'illa sinó insinuar la dificulat a l'hora de poder saber per què un llibre i no un altre: la imatge correspon al trineu que surt a la pel·lícula Citizen Kane, que porta escrit Rosebud.

Em treus les paraules de la boca, Ferran. A mi això em passa moltes vegades. Et diré que fins i tot em fa enfadar una mica en algunes ocasions.
És clar que canviaríem la tria (excepte els que només han llegit un llibre, cosa que té merit)

Que no, albert, que entenc que jo no ho vaig deixar prou clar, i tampoc no té cap importància: així he pogut posar més lectures. A més, ja saps que jo sóc un fervent partidari del plagi.
M'agrada la teva nova tria. Crec que jo també m'hi apuntaria avui, demà no ho sé.
Sobre les illes, mai no us hagués proposat congelar-vos (et remeto a la resposta a la xurri)

jaka ha dit...

El que no m'emportaria segur es "El Quijote" !!!
Res mes, :(