petit i inútil

Si entreu a Torroella pel sud, després d’haver passat per Rupià –segona residència maragalliana- i altres poblacions, creuareu el pont sobre el Ter que van construir els presoners republicans en acabar la guerra. De totes maneres, ara el pont està en obres i es possible que si arribeu un dijous cap a dos quarts d’onze de la nit us trobeu que no pugueu entrar a la vila perquè la constructora o qui sigui que s’encarrega de les millores que s’eternitzaran fins a ... ,ah, això mai se sap, ha decidit que és una bona hora per tallar l’accés. No passa res, uns guàrdies municipals que en lloc d’estar en el punt on es pot arribar amb el cotxe s’han situat al costat del camió que inicia l’asfaltat, o el que sigui, us indicaran amb uns gestos fàcilment visibles en dies sense boira que no podeu passar. Si fóssiu estranys en el territori no sabríeu què fer, potser baixaríeu del cotxe i faríeu els 50 o 60 metres que us separen dels municipals per preguntar-los quan podreu travessar el pont vell, però com que coneixeu mínimament el país i a la gent, sabeu que podeu girar cua i anar a Parlavà, i de Parlavà a Verges, i d’allà entrar per l’oest a Torroella. En total una vintena llarga de quilòmetres que podeu fer en menys de mitja hora en aquest moment del dia.

És interessant constatar com representants municipals –sembla que també, o sobretot?, la pròpia Generalitat- i empreses constructores es coordinen per proporcionar aventures. El sistema, com veieu, és senzill: es decideix que es tallarà un accés a la població i no s’avisa a ningú de fora, que cadascú busqui la ruta alternativa. La llàstima és que això és faci en hores en que la circulació és més aviat escassa i en una època en què el turisme estranger, habitualment àvid de noves sensacions no té tendència a ser gaire nombrós. Ben mirat, potser només és un assaig que es portarà a la pràctica en tota la seva magnitud a partir del mes de juny, en hores punta, quan en pugui gaudir molta més gent. I és que hi ha administracions se les pensen totes a l’hora de proporcionar diversió a propis i foranis; i la competència és terrible. Va, amics i amigues, si no sabeu on anar per gaudir d’aventures, aneu a Torroella, que potser tindreu sort, encara que no us ho puc garantir perquè l’horari del tall és un secret inaccessible per als simples mortals, com ha de ser, sinó, quina gràcia tindria?

En fer la ruta alternativa d’entrada a la població, vaig recordar –les coses de la ment són un misteri- alguns d’aquells magnífics versos estramps de Verdaguer: “Vós me voleu petit i inútil... Feu de mi lo que us plàcia... Veniu a mi, congoixes del martiri, veniu, oh creus, mon or i ma fortuna...” Vaig pensar que allò que un poeta escriu en una circumstància determinada pot ser aplicat a circumstàncies ben diferents. El que encara no tinc clar és qui són els petits i inútils en la meva reinterpretació: si el president, el conseller de torn, l’alcalde, el regidor corresponent, els guàrdies municipals, l’arquitecte, l’encarregat de l’obra o jo mateix. Potser, en la proporció corresponent, tots plegats. Jo, és clar, voto pels altres.

P. S. Massa tard, descobreixo dues pàgines aclaridores: la de l’ajuntament i la d’un blocaire. Llàstima, el dijous no em trobava gaire predisposat a l'aventura.