desitjos per al 2007 (de mort)

Sembla que durant el segle XI, i més endavant, la Bisbal es coneixia amb el nom de Parrochiae Stae. Mariae Episcopalis i que posteriorment el darrer mot es quedà simplement amb Bisbal, és a dir, la parròquia o la vila del bisbe –del de Girona-. Un dels edificis més notables del poble és el castell gòtic amb balcons i porta del Renaixement, seu estacional del bisbe gironí de torn durant molts anys. No conec l’edifici per dintre, però des de l’exterior fa la sensació d’una obra sòlida, d’una certa bellesa, tot i que caldria acabar el procés de restauració. Com a mínim en el sentit de tornar a deixar tota la pedra descoberta. En fi, amb tot això només vull dir que durant segles l’Església fou un element important en la vida de la població. Per això em va sorprendre inicialment veure en una paret, a la vora del temple parroquial, aquesta pintada:

És veritat que quan alguna institució o persona domina durant molts anys, en el sentit que sigui, la vida de la gent, sorgeix una necessitat d’alliberament, de canvi, que es manifesta de diverses maneres. Ara bé, trobar, encara que sigui a la Bisbal, algú que a principis del segle XXI es mostra tan radical no deixa d’estranyar. Un es pregunta si la proposta respon a una reivindicació anticlerical tardana lligada amb la història de la vila, és una demanda relacionada amb l’actuació negativa del clergat amb general en els darrers temps, o bé l’anònim pintor va tenir o ha tingut una topada important amb algun capellà en concret que l’ha portat a generalitzar i a deixar constància del seu estat d’ànim.

Com que sé que mai no arribaré a esbrinar els motius de la pintada a no ser que el seu autor llegeixi aquestes línies i tingui el rampell o la cortesia de deixar un comentari, em fixo en el text en si mateix i més concretament en la darrera paraula: “cures”. Es podria concloure que l’autor és de parla –o escriptura- castellana, que té poc domini del català, però ja fa uns anys que vaig detectant que la gent més jove té tendència, per diferents motius, a ignorar la denominació autòctona dels servidors remunerats de l’Església i que, fins i tot si són catalanoparlants es mostren sorpresos en saber que els seus “curas” de tota la vida –curta vida- aquí haurien de ser més aviat capellans. Per altra banda, si observeu amb atenció, us adonareu que l’artista anònim havia escrit inicialment un plural en “as”, però que en determinat moment va recordar que els mots acabats en vocal neutra fan els plurals en “es” i va decidir fer la correcció pertinent, cosa que l´honora: primer, perquè no li va importar fer la correcció a risc de ser descobert exercint la lletja funció de pintor de parets no autoritzat; segon, i més important, perquè es pot suportar un barbarisme –qui no en deixa anar un de tant en tant, a més, potser va triar cura en lloc de capellà per economitzar pintura-, però una falta d’ortografia tan elemental no tindria perdó de Déu ni dels seus representants a la terra.

Acabo. Felicito des d’aquí l’autor de la pintada per fer prevaler el seus sentit de la correcció lingüística sobre el seu esperit artístic i l'animo que perseveri en el coneixement de la llengua, i al mateix temps li recordo que matar gent comença a estar mal vist en el nostre país; ara bé, i per si em llegeix, posats a fer, quin sistema d’eliminació ens recomana?