24.1.07

lleis de cavalleria (em plagio)

Continuo amb les lectures entenedores, repetides i satisfactòries, aptes per a convalescents. Ni el meu cos ni la meva ment es troben predisposades a les originalitats, als ensurts que poden trasbalsar el precari equilibri –exagero- entre ment i cos que aquests dies em ronda intermitentment. Un dia, quan sigui gran -potser demà?-, llegiré coses mai dites abans, emotives i emocionants, jocs d’una màgia nova, poderosa i sublim, verge d’influències i de mestres...Un dia... Mentrestant, em conformo, ja ho he dit, amb les variacions inacabables dels vells fetillers caducs.

Els escriptors d’avui volen ésser originals, malgrat saber tothom que l’originalitat és materialment impossible. Hi ha en aquesta dèria aquell punt d’hipocresia que l’actual sistema econòmic ha donat a la nostra vida social. Mai el plagi no havia estat considerat una cosa criticable. Avui ho és, perquè l’escriptor que el fa és considerat pels seus companys com un home que trenca les lleis de la cavalleria comercial. Però l’argument és inútil, car un home que comprengui que l’únic esdevenidor d’un escriptor és plagiar demostra amb això tenir sobre el seu ofici unes idees tan clares i segures, que per força vencerà sempre els seus susceptibles companys. Els antics no feren altra cosa sinó plagiar-se mútuament sense treva. Si els antics ho feren, ¿per què no ho podem fer nosaltres? No hi pot haver, em sembla, una cosa més agradable per a un escriptor que sentir-se plagiat. Avui, però, en tots els rams artístics dominen idees contràries, i el que dóna el to són les idees dels petits burgesos analfabets que saben llegir i escriure.
[...]

A aquests extrems hem arribat, i, per donar una idea de la degeneració general, només cal fer constar que el que demostra la insanitat de la literatura actual és que no es troba enlloc un tros digne d’ésser plagiat. Jo busco aquest tros fa anys i per tots els racons, i no trobo res. Tot és d’una monotonia i d’un avorriment esparverador, i jo, particularment, he nascut amb massa poca força per a emprendre’m el plagi d’una obra antiga. Estic obligat, com els altres, a ésser un terrible i desenfrenat original. És, no hi ha dubte, lamentable i revoltant...

Josep Pla. Caps-i-puntes.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

El senyor Pla, tan bon escriptor com cínic, diu coses molt intel·ligent sobre el plagi en força texots. Algunes són sinceres i veritables, d'altres, crec, busquen justificar els seus, no sempre justificables, per cert.

Anònim ha dit...

Avui en dia, amb l'Internet, el plagi està a l'ordre del dia.

Clara

jaka ha dit...

Es dificil saber plagiar be.

Crec!!!

violette ha dit...

Encara recordo la originalitat d'una escriptora catalana que, als anys setanta, va escriure una novel·la sense cap signe de puntuació.
No vaig ser capaç de llegir-lo...

(Per cert, gràcies pel compliment!)

Júlia ha dit...

Estic d'acord amb la Jaka, plagiar bé és difícil, per això quan els alumnes copien en un examen, si no són intel·ligents i no saben alguna cosa del tema, els pesques de seguida perquè copien literalment, no acaben les frases...