"El 32% dels recursos de les corporacions locals prové de les activitats o impostos que graven l'activitat constructora"
De la premsa
Temps era temps, ho he llegit, era la caseta i l’hortet.
Abans d’ahir –encara avui?-, ho he sentit dir, volien la caseta amb jardinet.
Actualment, m’arriba directament, parlen del piset amb el gosset.
Del futur pròxim, en puc fer cas?, m’envien les tendències en format fotogràfic.
Les meves fonts d’informació, com sempre, són fragmentàries, algunes vegades obsoletes, sovint marginals i habitualment, no ens enganyem, falses. No em puc imaginar com deu ser tenir unes fonts completes, actualitzades, essencials i autèntiques: no ho podria resistir.
P. S. A la tertúlia enceten un nou tema. En la darrera trobada és va proposar que si no s'aconseguia una xifra mínima de contertulians interessats en el tema, es privaria de veu durant un mes el qui hagués proposat la matèria a discutir. Em sembla que aviat s'aplicarà la nova normativa.
4 comentaris:
estic hipotecada trenta anys per un pis que no arriba als 70 metres quadrats i cada mes les veig canutes per poder pagar la hipoteca de més de 600 euros i és un pis de segona mà de l'any 1954... on anirem a parar????? i després diuen que la natalitat ha baixat... primer: on volen que fiqui un nen?? segon: què volen que mengi??
Petons i bon dimarts Pere!
Esther, reina mora, jo em sembla que et doblo l'edat i una mica més i encara em falten deu anys per acabar de pagar la hipoteca. Segurament en aquella casa hi acabaran vivint els meus néts i
S'està parlant de fer hipoteques a tan llarg termini que sigui una cosa més a heredar per part dels fills... o sigui: fill meu, et deixo la casa + l'hipoteca (i et fots!)
Bon post, Pere, i tranquil, la gent encara no ha reaccionat davant l'escrit a la tertúlia, però ho faran, ho faran...
a part de que els preus dels pisos segueixin pujant estratosfèricament pel damunt dels salaris, hi ha l'escàndol insostenible que suposa el fet de les segones residències (carregar-se el pirineu, la costa i tot paisatge verge que quedi a canvi de gaudir d'una residència durant uns 60? dies l'any, que trist...)
la secretària de la lliga anti-maons (i pro tornada a la vida a les coves)
Què t'he de dir, Esther, que tu no sàpigues? És tot tan bàrbar i s'aixequen unes protestes tan tímides...
I d'aquí uns anys, si no ha esclatat tot, encara pensaràs que tens sort.
En 70 metres crec que et caben dos nens, mentre no es facin gaire grans.
Per cert, quan a la natalitat, si no fem apagades de llum de més durada hi ha poca cosa a fer, que deu minutets són suficients però queda poc romàntic.
Bon dimecres.
La cosa, arare, és que a més de deixar-li la casa en algun moment o altre haurà de pagar l'impost de successió o el que s'inventin en aquell moment. Per què l'administració també en toca uns calés. És clar que com que després reverteix en benefici nostre...
Per damunt dels salaria, Hannab? És que des de l'àtic de qualsevol pis el salari ni es veu, és una cosa microscòpica, pols interestelar. Què vosl dir, que m'he de deixar okupar la segona residència... que és herència familiar...
A la teva disposició, senyora secretària.
Publica un comentari a l'entrada