2.2.07

qüestions de noms

Després de llegir la història de Narcís (i Eco) he volgut comprovar si aquests noms mitològics serien considerats vàlids actualment en els jutjats –ja sabeu com en són de primmirats-. He consultat J. M. Albaigès i veig que n’enumera alguns. Trobo, per exemple, Nimfa (que proposo des d’aquí a aquells i aquelles qui tinguin dubtes a l’hora de triar el nom de la nena que els naixerà i allarguen el termini de gestació fins que s’han decidit en ferm); en canvi Eco no hi és –llàstima-, però em sorprèn trobar Ecologia. Diu Albaigès: “Mare de Déu consagrada recentment a l’ecologia mundial”. No esmenta data de celebració ni població del santuari. És una broma? Bé, de totes maneres, ja ho sabeu, aquest nom va a missa. Fins i tot els qui us heu sentit atrets per Eco, però no us atrevíeu a triar-lo per por que la llei us desautoritzés, podeu fer servir l’hipocorístic (1) d’Ecologia – Ecu si sou de parla oriental i Eco si parleu occidental-. Amb un nom així, quan la crideu podeu tenir la seguretat que la vostra filla sempre us respondrà, encara que només sigui en memòria de la tradició que dóna origen al nom i realment li importi ben poc el que li dieu.

El fotut dels noms és que te’ls posen de petit, i en una edat tendra és molt difícils defensar-los. És molt difícil, quan a penes comences a parlar, justificar la tria dels teus pares, que s’han decidit per una denominació que en el millor dels casos sembla rara, per poc habitual, als teus companys de P3. Si els noms s’adquirissin als 18 o als 20, ja estaries capacitat per fer-te un muntatge que justifiqués no només la bondat d’un nom singular o majoritàriament poc apreciat, sinó que fins i tot podries convèncer algun incaut de la seva idoneïtat, de la seva bellesa intrínseca i de la superioritat del teu nom sobre els dels altres. I si als 40 anys, per exemple, et cau el nom de Bacus –quina potència!-, la teva vida pot ser una festa constant; en canvi, aquest mateix nom abans dels 10 anys et pot portar a l’alcoholisme, a la més absoluta de les misèries i, ben segur, a no arribar als 40.


(1) Ja sabeu que en català es diu que els hipocorístics es formen a partir de la part final del nom. Francesc, per exemple, dóna Cesc (Cesca en femení), Xesco... Aquesta tendència , més o menys generalitzada, no es dóna amb tots els noms. En alguns casos es fa servir indistintament amb la mateixa freqüència la primera part del nom o la segona, com en Filomena (Filo o Mena), mentre que en altres predomina de manera aclaparadora l’inici. El cas de Montserrat és el més conegut. Al país hi ha força Montses, però és rar trobar alguna Rat, i encara menys una Rateta, tot hi que entenc que el diminutiu de l’hipocorístic es presta a unes confiances que no es gosen manifestar públicament. Per altra banda, estic segur que en la intimitat hi deu haver moltes Ratetes que en realitat es diuen Núria, Gemma, Violant, Júlia... Que una cosa és el que prescriu la normativa o la tradició externa i una altra de ben diferent el que es diu i es fa de portes endins.























P. S. M’acabo de baixar l’assessor d’actualitzacions de Windows Vista 1.0. M’ha mirat l’ordinador i m’ha dit que és compatible amb el nou sistema operatiu, encara que potser tindré problemes amb algun programa i amb l’escàner, un Epson Perfection 1260. De moment no faré cap pas, fins i tot potser resistiré fins que arribi el S. O. de l’any 2010, el que substituirà el Vista. Si voleu baixar-vos l’assessor, crec que ho podeu fer si cliqueu aquí.

11 comentaris:

violette ha dit...

Nimfa, preciós però perillós... S'hauria de poder triar el nom quan ja s'endevinés la complexió i els colors de pell, ulls i cabells dels fills. Mentre, ens podrien anomenar amb noms còdics i fàcils d'oblidar.

Hanna B ha dit...

eco m'agrada però està tant suprautlitzat, és com s'anomenen també les ecografies que darrerament en soc víctima freqüent...
a mi em van posar un nom que no utilitzo, em va costar 31 anys donar el pas de canviar-lo perquè no m'agradava i un trauma que la família i alguns amics encara no superen i em diuen com jo no vull ser dita, total que és molt complicat i no ho recomano a ningú, tot i que afortunadament la gent nova que vaig coneixent no té cap problema en dir-me com jo em vull dir, cosa ben engrescadora.
en quan als diminutius pel final del nom, el rei a casa meva actualment és falete, que ve de rafael :)

Arare ha dit...

Jo sempre he estat la "Nena"... quines coses,fins i tot ara, que tinc edat biològica suficient com perque algun dels nostres fills em faci àvia, continuo sent la nena...

Pel que fa als de fora de casa, doncs Montse. Mai ningú no m'ha dit Rat, ni munsa ni Rateta (el diminutiu amb què en hores passionals se m'anomena prefereixo guardar-lo a la intimitat, que em fa vergonya)

I a la xarxa vaig començar sent Swing, per passar a ser Arare i suposo que a poc a poc aniré passant a ser la Montse... o potser aniré passant a millor vida informàtica, que això mai se sap!

Però. i tu, Pere? eh? eh? eh? eh?

aiguamarina ha dit...

( segon intent )

Motes, Gemotes, de Gemma.

Ona, vacona. Aquest darrer, em va semblar trist quan em varen explicar que provenía de vacona, per que sonava molt poétic. `

Però suposo que de noms em podríem trobar una basarda i a quin més original o sorprenent.

M'agrada llegirte, gràcies.

Xurri ha dit...

Hi ha noms que poden ser una veritable creu, per infreqüents i per tenir significat, i costa dur-los en el creuer de la infantesa i adolescència. Jo crec que els posaven amb premeditació i al.levosia.

Per exemple, per dir-ne 3 de "tremendus":
Patrocinio. - "patro"
Presentación. - "presen", o "presenta"
Angustias. - "angus"

Ja em diràs com t'ho fas per passar per la vida amb aquest mascarò de proa.

pere ha dit...

Sí, Violette, perillós... i excitant.
Com a mínim podríem anar canviant el nom a mesura que la nostra voluntat així ho desitges, però l'administració sempre ens posa entrebancs... i els pares.

No havia pensat en les implicacions mèdiques de l'Eco :-)
Jo també tinc un nom compost que algusn encaar utilitzen i que se'm fa força estrany, perquè el que faig servir ara ja és molt vell.
Ostres, Hannab, falete té unes connotacions que suposo que no s'escapen a ningú. No m'atreveixo a preguntar-te detalls ;-)

A mi només al mercat em diuen "Jove", cosa que no sé si és amb segones. Però sí que és veritat que de vegades queden noms familiars que només alguns fan servir. Jo crec que no tinc cap nom afectiu especial. No sé com em diuen els meus alumnes, però no tinc cap pressa a esbrinar-ho
Petons, "Rateta"

Uf, hi ha noms de tots els colors i encara de tant en tant en trobo algun de sorprenent
Gràcies a tu per llegir-me, Gemmota :-)

Sobretot, xurri, aquest costum que hi havia en certs territoris de posar el nom del Sant o la Santa del dia podia ser criminal. A mi em diu la meva mare que va estar temptada de posar-me Eloi, cosa que hagués estat perfectament suportable.
Em sembla que els noms de les noies poden ser més terribles que els de nois, encara que en corre algun...
I el que ja és indignant és el cas d'aquells progenitors que combinen d'una manera que mereixeria cadena perpètua -i no dic pena de mort perquè sóc civilitzat- alguns noms amb alguns cognoms. Ni m'atreveixo a posar exemples per no donar idees a algun desaprensiu.

Xurri ha dit...

Ai si, jo conec un Jesús Rey, un Pablo Pablo i una Dolores Cabeza. I n'he sentit de pitjors. Aquests són coneixences directes.

A mi m'hagués tocat Atanàsia; de ser home, Eusebi o Maximilià. Tela marinera.

Xurri ha dit...

Ah, i un Leo(nardo) Pardo - (LeoPardo) :)

pere ha dit...

Si no m'equivoco, xurri, Atanàsia significa immortal (tu de moment no ets ni vídua ni monja, que se sàpiga). Sempre podries fer servir aquest significat, que no està gens malament. És a l'agost?
Jo conec una LLeopart de cognom. Sovint ens grunyim.

violette ha dit...

Doncs jo m'hauria dit Goretti (cosa que hagués estat perfectament suportable, també). El que no m'hauria agradat, en aquests temps, són les connotacions del hipocorístic "Gore"...

pere ha dit...

M'agrada Goretti, assassinada per defensar la seva virginitat(perpètua per als assassins).
Bé pensa que Gore tambe té connotacions ecologistes, des que el vicepresident nord-americà s'hi ha posat.