barreges

Que la justícia està polititzada no ho dubta ningú. Que les lleis són interpretables fins a cert punt i que la seva aplicació admet un grau divers de flexibilitat, ho sap tothom. Que en el cas de J. I. de Juana Chaos en relació amb les amenaces als dos articles publicats al diari “Gara” la justícia (sic) ha tingut una actuació lamentable és una opinió que comparteixo. Que en aquest moment De Juana Chaos té tot al dret a suïcidar-se i els jutges actuen tal com marca la llei, em sembla evident. En tot cas, entre altres solucions si es vol evitar la seva possible mort, és poden agilitar tràmits diversos –recursos inclosos-, es poden canviar les lleis –cosa que en aquesta situació no tindria cap sentit- o el govern li pot concedir un indult –suposo, el dret no és el meu fort-.

Dit tot això, les opinions a favor i en contra de la situació i les circumstàncies del pres, de la justícia, dels etarres, etc. han estat matèria recurrent aquests dies en els mitjans. Jo no afegiré les meves opinions més enllà del que ja he dit, però en canvi sí que vull deixar constància que em sembla molt bé que opinin sobre el tema no només polítics, juristes, periodistes i intel·lectuals diversos sinó que es pugui sentir també la veu d’aquells de qui no s’espera el parer perquè se suposa que la seva intervenció s’ha de limitar a aquells àmbits que els són propis.

Una de les perversions del nostre temps és que alguns ens volen fer creure que per parlar públicament cal ser especialista en un tema. Sovint aquesta afirmació ve del món dels polítics i dels periodistes. Si realment fos així, si només poguessin opinar els coneixedors oficials, els qui s’han passat anys especialitzant-se en un tema, la majoria de polítics i periodistes (afegiu-hi qui us sembli) haurien de mantenir la boca tancada permanentment.

Tot el que dic m’ho suggereixen les declaracions –i les conseqüències- del futbolista del Barça Oleguer Presas sobre el cas De Juana Chaos i la justícia. Les seves declaracions poden ser més o menys afortunades, més o menys compartides, com és el meu cas, però en té tot el dret. Fins i tot si el jugador ha aprofitat la seva fama d’esportista per fer-se sentir, té tot el dret a dir el que vulgui. És qüestió de cada lector del seu article donar-li o no la raó. I aquí s’hauria d'acabar la història. Ningú no pot pensar que l’únic que ha de presidir la vida d’un futbolista ha de ser fer rodar la bola, fer anar els peus; només faltaria.

Bé, doncs a Oleguer Presas, l’empresa esportiva Kelme li ha rescindit el contracte a causa de les seves paraules. Sense saber els detalls del document que els unia, m’atreviria a dir que l’empresa en té tot el dret, i si l’Oleguer no hi està d’acord ja emprendrà les accions que consideri pertinents. Ara bé, el que em sembla lamentable, si la premsa no menteix, és que en la nota de Kelme es digui: “la vinculación de Kelme con el jugador se basaba en criterios única y exclusivamente deportivos, por lo que se tomó la decisión de rescindir la relación contractual de forma unilateral”. Home, que se sàpiga el rendiment del futbolista és més o menys el de sempre, així que si no s’expliquen millor hem d’entendre que realment la raó del trencament del contracte es basa únicament en criteris únicament i exclusivament extraesportius, la qual cosa tampoc deu ser punible perquè, a la fi, vivim en una democràcia, no?

Insisteixo, tot plegat no passa res. Jo continuaré mirant els partits en què jugui l’Oleguer Presas i comprant els productes de Kelme. Per cert, què ven Kelme? No, no cal que m'ho digueu.


(aquí teniu més opinions sobre l’assumpte)

P.S. I posats a opinar, avui li dedico un aplaudiment a Buenafuente, d'altres el xiularan.



Acabo de saber que Kelme va rebre no sé en quin moment 9 milions d'euros de la Generalitat valenciana per poder comprar sabatilles xineses o alguna cosa semblant. Quina barbaritat! Si tingués a mà alguna cançó de la "Voz de su amo" la posaria de fons.

I no cal dir que jo no sóc Oleguer Presas, com proposa no sé qui des de no sé on que escrigui de títol en el meu post. Ni tampoc no m'afegire a una llista de boicot: em toquen el que em queda de collons les collonades, a més, no puc deixar de comprar el que no he comprat mai.