3.2.07

Delfí Abella

Avui me n’assabento que el dijous va morir Delfí Abella. Llegeixo una necrològica on els seus deixebles, companys i amics del Servei de Psiquiatria del Sant Pau el recorden. No sé si el món de la cançó el recorda i, si és així, ho mostrarà públicament: ja era tan gran!

Delfí Abella fou un dels iniciadors dels Setze Jutges, aquell moviment en què uns no professionals van començar a donar vida a la cançó, van vivificar el país. Després, ell i els altres, es van retirar - missió acomplerta- per deixar els escenaris i els discos als professionals. El vaig perdre de vista fins que el vaig retrobar, com a veí, al carrer Mallorca, cantonada Passeig de Sant Joan. Mai no ens vam dir res. Jo el reconeixia i ell, evidentment, no sabia qui era jo, però per a mi era una d’aquelles presències que formen part de la pròpia vida, d’aquelles que et recorden qui ets i d’on ets –no on vas-.


Quedi el meu record i reconeixement aquí i en el post que li vaig dedicar el desembre passat a data de caducitat.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

A mi m'agradava molt aquella de 'quan tu duies trenes, quan jo era vailet, no hi havia penes, no feia mai fred...' (cito de memòria). Sobre la del futbol, tan coneguda,i com tu mateix dius, com ha canviat, el panorama!!! no estaria malament recuperar-la, algun grup modern d'ara ho hauria de fer, què diria en Laporta??? Deien, quan jo era joveneta, que amb la democràcia s'acabaria el futbol...

pere ha dit...

Ai, el futbol era l'opi del poble. ara les dosis d'opi futbolistic s'han multiplicat força, en nombre i en intensitat. Jo, modestament, hi participo des de la distància.
En Laporta? Qui és en Laporta ;-)?

Phil Musical ha dit...

benvolgut pere,
què gran aquest post sobre el delfí abella. Sóc un fan d'ell i la seva música (només 3 ep's) tot i la meva edat (33). He estat donant un cop d'ull al teu altre blog "datadecaducitat" i he flipat. Quanta sapiència sobre aquelles primeres passes de la música en català! Jo estic intentant recuperar discos d'aquella època, d'Edigsa i Concèntric, entre ells els del Delfí. I he al.lucinat especialment amb un tema de la Maria Cinta de menuda. JO el tinc a casa, però sona molt cascat.
Diverses qüestions:
¿Com t'ho fas per penjar cançons que es poden escoltar només amb un click?
¿Tens més material d'aquella època amb un so tan nítid?
¿Tindries inconvenient en intercanviar música d'aquest tipus?
Si t'interessen les joies en format vinil dels 60 i 70, dóna un cop d'ull al meu humil blog
philmusical.blogspot.com.
HI trobaràs un LP cada 2 o 3 setmanes que es va renovant. SI t'interessa te'l pots baixar. Només hi penjo àlbums introbables avui en dia que no hagin estat reeditats mai en CD. A veure si t'agrada. Deixa'm un post al meu blog i em contestes les preguntes, et sembla?
Merci per aquestes paraules sobre el Delfí.
Una abraçada. Espero rebre notícies teves ben aviat!