16.2.08

detalls

Passejar per un parc quan el sol a penes escalfa seria una experiència poc recomanable si no fos perquè a poc a poc el passeig et va transportant a velles històries que et donen escalfor. I arriba un moment en què, el sol prop del zenit d’aquest hivern benigne, la calor s’apodera del teu cos i les paraules et penetren:

"És veritat, senyor fill meu, mai no m’has guardat el respecte que em va ser concedit per acord dels déus, sinó que has ferit sovint amb les teves fletxes el meu cor, on hi ha guardades les lleis dels elements i els moviments dels astres i l’has envilit amb moltes aventures d’amor terrenal. En contra de les lleis, de la mateixa llei Júlia i de la moral pública, has vulnerat el meu honor i la meva fama amb vergonyosos adulteris, convertint innoblement la majestat del meu rostre en serp, en foc, en fera, en ocell i en bestiar de ramat. Però recordo també la meva moderació i que has crescut entre aquests braços meus, per tant, faré tot el que vulguis, mentre tu aturis els que vulguin imitar-te. I, si hi ha, a al terra, alguna noia que sobresurti en bellesa, recorda’t que m’has de tornar el favor que et faig, oferint-me-la en present."

Havent parlat així, mana a Mercuri que convoqui de seguida l’assemblea de tots els déus i que anunciï que. Si algú es vol escapolir de la reunió celestial, serà castigat amb una multa de deu mil sestercis. Amb aquesta amenaça la sala del consell celeste es va omplir ràpidament. Júpiter, que n’ocupava la presidència assegut en un setial elevat, va parlar així...

I la història acaba bé, o no, depèn de la visió del món, però tot i així... eren tan assequibles els déus d’abans...

I ara vénen les preguntes:
Quin és aquest jardí que t’acaba escalfant el cos (amb permís de l’home del temps) i la ment?
Quina lectura suggereix ell passeig?
Qui era el fill poc respectuós?
Amb qui es va casar?
Com els va anar?


Ha estat suficient la pista del fragment i la foto per situar-vos?


Jo, la veritat, crec que no sabria respondre, però us continuaria aconsellant la visita neoclàssica i romàntica al jardí. Això sí, a l’hivern, a partir de les 11.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Em sembla un enigma 'laberíntic'... vaig bé?

Que hi feies, tan aviat?

xurri ha dit...

eros i psique? uf, no els va anar massa be, em sembla...

pere ha dit...

Vas bé, com sempre. Ja saps: no vaig que em porten... En aquest cas, juntament amb uns 30 més.

No creguis, sempre hi ha possibilitats, xurri, encara que la cosa sigui difícil :-)

Júlia ha dit...

Jo també hi he anat sempre amb el cole, a veure si un dia hi torno de forma individual i lliure d'obligacions.

pere ha dit...

No cal que sigui individual :-)