laberints

No em sembla que el parc del Laberint d’Horta sigui gaire visitat entre setmana –el divendres, a part de la meva colla, hi devien entrar vuit o nou persones de 10 a 12 del matí-, potser pel fet de trobar-se a la perifèria de la ciutat. Segurament el recinte s’omple els dissabtes o sobretot els diumenges. El parc, d’estil neoclàsssic i romàntic, situat en tres nivells, entenc que té també tres eixos d’interès, l’històric (el seu origen, el seu creixement, l’arquitectura...), el botànic, i el mitològic. Evidentment, un dels aspectes més interessants, deixant de banda aquests aspectes culturals, és la possibilitat de perdre-s’hi entre setmana, de passejar per un espai solitari i suggerent en què és possible que només trobeu algú de Parcs i Jardins vigilant que no feu alguna malifeta dels tipus que sigui; encara que trobo que el pendent continu i la manca de llocs habilitats per fer una parada pot fer que els bucòlics es retirin abans d’hora. Aquests dies, amb la sequera, el parc ofereix un aspecte inusual, una mica penós, perquè li falta el moviment de l’aigua i fa una mica de sensació de decadència que l’acosta a la sensibilitat d’alguns modernistes o moderns. En resum, ja veieu que em sembla un lloc aconsellable, tant en una visita guiada com lliure.

Encara que la part de la vegetació em va interessar força i vaig redescobrir una olor d’un temps i d’un espai molt concret de la meva vida que ja havia oblidat, els elements relacionats amb la literatura clàssica són abundantíssims i em van fer buscar les referències, una de les quals us proposava ahir. En el pavelló del tercer nivell es troba l’escultura de Cupido i Psique i em va semblar que era obligat repassar aquesta història que com moltes altres de la literatura clàssica ha servit de model a escriptors posteriors que l’han repetit o s’hi han inspirat. També en la pintura , la música i l’arquitectura es troben moltes referències i recreacions del conte.

Ahir mateix em va semblar que el primer que em calia era veure si els meus contemporanis podien trobar a les llibreries la novel·la (sí, he dit novel·la) on s’inclou la història d’aquests dos personatges. La va escriure Apuleu, un romà d’aquells de la perifèria de l’imperi nascut a Madauros, actualment Algèria, l’any 125, durant el regnat d’Adrià. El llibre (l’única novel·la llatina que ha arribat sencera als nostres dies abans que es fes servir aquest terme) es coneix amb dos noms: L’ase d’or o Les metamorfosis (no confondre amb les d’Ovidi) i actualment s’hauria de poder trobar en les edicions de 3 i 4 (9 euros –edició resumida?-), La Bernat Metge (en dos volums: 72 euros!), Empúries (20 euros; mireu aquí el comentari de Jordi Llobet presentat per la mas). Una primera visita a algunes de les grans llibreries (Casa del Llibre, La Central, Laie, Catalònia, Documenta, ) em convenç que la cosa no serà fàcil: únicament un volum disponible de la B. M. a La Central del Raval. A veure, jutgeu vosaltres mateixos (especialment si sou seguidors de Harry Potter) si aquests llibre no hauria d’estar disponible. Resumeixo l’inici:
El protagonista és un jove grec anomenat Luci que s'allotja a casa d’una bruixa amb la intenció d’aprendre màgia i li roba un ungüent per convertir-se en mussol, però s’equivoca de pot i es transforma en ase. Sota aquesta forma conserva la raó humana i sap que l’únic mitjà de tornar a la figura humana és menjar roses...

La història de sempre: que em trobo obres immenjables, sense cap màgia i sense cap rosa per olorar, als prestatges per raons de tots conegudes i resulta que si vull llegir alguna cosa que segles de lectors –els lectors també s’equivoquen, és clar- diuen que val la pena, he de fer un periple inacabable per la ciutat i sense garantia que al final del laberint –ni entrant en les llibreries de vell- acabi aconseguint els meus objectius. I no em digueu que mentrestant faig salut i m’aprimo una mica.

Bé, veig que abusaria una vegada més de la vostra paciència si ara parles de Psique i de Cupido, així que, si no us sap greu, ho deixaré per una altra ocasió.