Per raons de manca d’espai i per no poder atendre’ls com seria el meu desig i com ells es mereixen, regalo un lot de 100 exemplars de novel·la negra o similar en estat de conservació divers a qui estigui disposat a tenir-ne cura i ho pugui demostrar. Ocasionen poques molèsties, són molt dòcils quan se’ls coneix i no requereixen excessiva dedicació. Es demanaran referències. S’avisa que no es fan trasllats a domicili ni es facilita material d’embalatge. Abstenir-se professionals de la revenda (a no ser que pagueu bé) i maniacodepressius.
No sé si el meu post entra en allò que podríem anomenar el paper dels blocs en la societat actual, però aquí queda. Què us hi jugueu que no hi ha demanda? I és que en l’era digital... I a més, avui tothom es compra un llibre, o cent si convé, i després els trobes abandonats per les cantonades, fins i tot a les escombraries o, en el pitjor dels casos, convertits en pasta de paper. Potser tots plegats ens ho hauríem de fer mirar: els qui els comprem o ens els regalen, els qui els venen i els qui els donen vida. Potser en lloc de poder tenir un exemplar de bona raça per deu o dotze euros el que caldria és començar amb un preu de cent euros per a les races inferiors– encara que ningú vol admetre posseir una raça inferior, fins i tot et poden acusar de racisme si ho esmentes- i anar pujant segons les qualitats de l’exemplar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
M'ho demanooooooooooooo , puc?
si vols puc compartir-los amb qui més vulgui :)
Besets!!!
a) Hi ha molts i molts llibres que mereixen retornar a la pasta de paper o acabar als contàiners.
b)El que passa amb els llibres passa amb la roba, les joguines, els ordinadors, els mobles... És el present de l'abundància excessiva, que ens aclapara.
c)No entenc l'excessiva sacralització del llibre, em recorda quan llençar el pa era pecat però llençar altres menges, no tant.
d)Malgrat això, em costa llençar llibres i d'altres objectes, sobretot si tenen més de trenta anys. Això també és una estranya mania que ens fa pensar 'quan més antic, més bonic'.
jo no tinc més lloc, encara tinc 3 o 4 caixes enormes plenes de llibres per anar a les prestatgeries que ja no tinc... bé, que ja són plenes, vull dir.
Llàstima, snif...
i no, no he deixat de comprar llibres, que s'amunteguen per damunt les tauletes de nit, per altres tauletes que no són de nit i fins i tot per terra, ai...
Jo et suggereixo fer bookcrossing. Li dones als teus llibres una nova vida. Aquí trobaràs informació http://www.bookcrossing-spain.com/
A mi és que lanovel·la negra no em va massa...
Pots, aiguamarina. Ja ho veus, no hi ha altres candidats. Recorda de presentar les referències :-) I, ja t'ho has pensat bé?
A veure Júlia:
a) completament d'acord.
b) alguns dels qui compren roba o joguines no se senten gens aclaparats pesl llibres, alguns altres sí.
c)qui estigui lliure de pecat -entre nosaltres-... Sí, és curiós això del pa.
d) comparteixo absolutament el que dius.
La teva trista història, Arare, és la meva trista història. Quant a lllocs inadequats per deixar llibres, ja he rebut alguns ultimàtums.
Ja n'he fet, Jaume, al meteix lloc que en Joan de Sagarra, i amb un èxit immediat, però prefereixo aquest sistema amb l'esperança que sabré a quina cas van i que potser podré visitar-los.
Sempre es pot canviar de gustos, albert... I pensant amb els fills...
Si i Sí!! :)
Asiessssssss!!
Segur que en podràs tenir cura, aiguamarina? ;-)
Ho dubtes? o es que era una falacia?
Besets!
una falàcia? Mai! En qüestió de llibres la cosa sempre és seriosa. Ja pots preparar-te
Publica un comentari a l'entrada