19.2.08

pèrdua d'innocències

Ja fa dies, la meva amiga, virtual i presencial, l’Anna –com m’agrada, ho puc dir, el seu somriure (real) i les seves introspeccions (virtureals) de tots els colors de la pluja i el sol-, em va concedir un premi d’aquells que es donen als blocs per un jurat unipersonal pels mèrits que es consideren dignes d’elogi i que sovint responen a complicitats confessables. És un premi sense dotació econòmica –merda!-, sense cap altre motiu, potser, que aquestes fidelitats mútues tan curioses i difícils d’explicar que propicien els blocs, sense cap altre rigor que els batecs del cor (neoromanticismes actuals). Els blocs que fa temps que existim, però, hem perdut la innocència dels inicis, en què tot era una festa, en què qualsevol motiu era bo per establir complicitats, en què cada dia ens esperava una sorpresa, petita si voleu, potser només la sorpresa de comprovar que érem vius, que existíem, que ens llegíem els interiors –autocensurats o no- i participàvem dels exteriors, en què rèiem –la majoria- quan ens passaven meme improvisats que continuàvem amb un somriure. Ara demanem més, ens especialitzem, ens mirem, segurament, amb uns ulls més crítics, ens hem tancat –qüestions de temps i de proliferacions- en petits espais que abasten amics i coneguts i només de tard en tard ens permeten d’acollir algun nouvingut o que algú ens aculli. Corren mals temps per als premis sense dotació econòmica i per als memes que ens intentaven descobrir més enllà dels posts periòdics. Ens hem fet adults en això dels blocs, anem a la nostra, les innocències de la virtualitat ja no ens satisfan prou, donem les gràcies educadament, però posem excuses a l’hora de continuar cadenes, cadenes que alguns i algunes, seriosos i poc juganers, mai no han seguit.

I bé, jo li agraeixo a l’Anna que hagi pensat en mi a l’hora de retornar als jocs d’infantesa virtual, als premis sense contrapartides, sense segones intencions, perquè quan es perdin definitivament aquestes picades d’ullet és que ja ens haurem fet tan grans, tan entotsolats –i mira que sovint ja ho som els virtuals-, tan superbs, que més valdrà que passem al paper tradicional i a l’entotsolament real, on les gratuïtats i les ingenuïtats són rares.

Arriba l'instant, tal com indiquen les bases, de premiar cinc blocs que consideri mereixedors d’aquest trofeu i que han destacat “per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.” Però vet aquí el moment en què jo, sobirà únic del meu bloc, em permeto una vegada més canviar les regles d’origen uruguaià d'aquest bloc de manualitats diverses que escriu l'Eseya, i concedeixo el premi a tots els blocs que llegeixo assíduament o he llegit i ara han desaparegut, per una única raó: perquè em diverteixo llegint-los, més enllà de qualsevol altra consideració. I si ja el teniu, aquí va el segon o el tercer. Quins són aquests blocs? Podria dir que els que apareixen a la part inferior dreta, però en són alguns més. Que no s’hi val? Que faig trampa? Que voleu gradacions i limitacions? Ho sento, companys i companyes, jo al meu bloc, ja ho he dit i repetit, m’ho munto com vull, i si us decep la conclusió per la manca de noms, és cosa vostra. Algú continuarà?


Va no em tempteu. En tot cas, perquè la cosa no quedi sense destinataris concrets, puc jugar a la contra i declaro solemnement que no concedeixo aquest premi a cap dels blocs estrictament polítics, de partit, per entendre’ns, perquè m’avorreixen fins a extrems inexpressables. I tampoc afegiré cap nom perquè els incloc tots, tots, tots.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Ai, això dels premis s'està convertint en una feixuga servitud, agradable, això sí... Per sort, els memes han minvat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

En parlava ahir wen un breu comentari, però en el cas d'aquest meme semblña haver-hi una certa autopromoció del bloc inicial, de fet Eseya, la uruguaina aquesta ven en elseu bloc, nines, brodats i endergues variades. I una altra cosa Pere, la figura és kitsch de nassos. EL premi es la visita diaria, el comentari que et deixen i prou, aixó dels memes es una plaga que afortunadament va minvant. Coses de la mainada.

anna g. ha dit...

Gràcies a tu (m'encanta que t'agradi el meu somriure) :)

Anònim ha dit...

Doncs mira ara tel volia donar jo aquest premi... ja fa uns quants dies que el tinc per allí però no m’acabo de decidir a fer el post i es que em sembla que es el que diu el Francesc Puigcarbó que es una propaganda. Ara tu et mereixes tots els premis del mon !!!

=;)

aiguamarina ha dit...

Jo sempre he pensat que la inocéncia és una altre cosa, i jugar també, hi han moltes maneres de fer el viu viu, de fer petites trampes amb quí et llegeig, petits jocs, coses per l'estil.

Jo no sóc capaç de fer gaires coses per obligació, però escriure quelcom que no et surt de dins... millor no fer-ho.

I si has de fer un regal, un detall, millor fer-lo quan et surt del cor, no?

I quin millor regal, que llegir, escoltar i comunicar-te amb algú.

Doncs no, no sóc partidària de cap tipus de cadena, cap ni una.

Un petó ben sonor!

Montse ha dit...

Doncs jo potser sóc més innocent del que em pensava, perquè no hi vaig veure cap mena de res enlloc. Però ara que ho dieu...

quant a memes i jocs, n'hi ha de més divertits que d'altres. A mi el que em fa gràcia de la cosa és que algú pensi en mi i me'l passi. Ja veieu quina tonteria...

Quant a la "qualitat" del trofeu... vosaltres us heu fixat que TOTS els trofeus, fins i tot els esportius, són una perfecta horterada? O no us hi havíeu fixat?

jo m'emporto la petita part del premi que em pertoca. Moltes gràcies!

miquel ha dit...

El que jo dic, Júlia, que aar anem al gra i amb temps escàs per aturar-nos una mica a jugar.

És com dius, Francesc, però no té cap importància perquè no crec que els que rebem el premi pensem gaire més enllà de qui ens el dóna, i les repercussions d'origen són insignificants. Qualsevol dia m'invento un premi...

(I més coses, bitxo ;-)

Gràcies, Jaka, una vegada més exageres. Tots els premis tenen finalitats diverses, sempre promocionals: els dels editors i els dels llibreters, per exemple, vendre més llibres, cosa que no vol dir que els premiats no tinguin mèrits suficients per rebre'ls (alguns cops).
Ei, i no m'importa tornar a rebre el premi. M'agrada acumular.

La innocència, i el seu contrari,benvolguda aiguamarina, es troben en totes les actuacions d'aquuesta vida, gairebé són indestriables, que som humans (i humanes).
Jo sí que sóc capaç de fer coses per obligació, i no necessàriament a disgust, de vegades és un repte.
Regals del cor i del cap, encara que tant un com l'altre són enganyosos. Regals pensant amb qui els fa, però, evidentment, amb qui els rep. O no?
No em crec que no siguis partidari de cap cadena, freda o dolça. Va, va.
Petons discrets (i sentits)

La veritat, Arare, jo tampoc gaire, però insisteixo que en tot cas té poca importància.El fotut dels memes és que una cosa és rebre'ls i l'altra reproduir-los, sobretot si són llargs amb preguntes que van més enllà de les teves possibilitats o intel·ligència i tu estàs per altres coses.
Agafa, Arare, te'l mereixes, ja ho saps.