7.5.08

amenaça de mort

No tinc gaire costum d’expressar el sentiments més íntims en aquestes notes, encara que és veritat que alguna vegada he parlat aquí de cansaments, d’alentiments i fins i tot, potser, de tancar el bloc, que no d’esborrar-lo. Ja sabeu que tots tenim alts i baixos raonables o sobtats. La primavera, a més, facilita els estats d’ànim canviants que propicien que el que un dia et sembla fantàstic al dia següent ho trobis insignificant. Arriba un moment, però, que un rep un comentari com aquest i es replanteja la seva vida real i virtual:


S'han dit moltes coses innecessàries per aquí, Sr Mut, tant en català com en castellà. Completament d'acord amb la desaparició d'aquest blog , que , al meu entendre, mai hauria d'haver començat. La millor manera de guanyar una discussió és no començar-la.

Ep, compte!, pensa un, que això se m’escapa de les mans. Que una cosa és que un, sobretot quan arriba la primavera, es replantegi el seu paper al món –i qui diu al món diu al bloc- i una altra cosa és que et vulguin eliminar, així, de cop, sense prolegòmens. Que una cosa és que algú consideri que el meu –insisteixo: meu!- bloc mai hauria d’haver començat –no ho podríem discutir?- i una altra és que algú de fora estigui completament d’acord, no se sap amb qui, per fer-lo desaparèixer. Que jo sóc innocent! Que jo gairebé ni sóc el missatger! Que jo no discuteixo res!

La veritat, tinc una mica de por, pel bloc i per mi. La por al buit s’ha instal·lat en la meva persona. Ja em sabria greu que destruïssin el bloc –potser algun malware subtil i orquestrat des d’un ignot pis de l’Eixample o des d’un misteriós auditori?-, però, i si l’única forma de fer-ho és eliminar-me a mi? Amics i amigues, si em passa alguna cosa, els primers sospitosos seran els de la banda. Recordeu-ho. Busqueu-los i feu-los cantar.

10 comentaris:

Júlia ha dit...

La banda va per tu, Pere... ep. Que un senyor Mut hagi provocat tal doll de paraules ja és un símptoma preocupant.

Ja no aniré a escoltar la banda amb el cor innocent, com abans, ai, quin món aquest.

Ramon Aladern ha dit...

Què t'empatolles?
On anirem a parar!
:)

Francesc Puigcarbó ha dit...

me lo explique.

miquel ha dit...

Ben fet, Greg. Bé, la meva opinió té poca importància; el que val és que tu estiguis satisfet i que trobis el teu públic. Endavant!

Ho veus, oi, Júlia?
No hi ha ningú innocent. Hem de partir d'aquesta premisa si volem sobreviure :-)

Vigila, Ramon, que ara van per mi, però qui sap on poden arribar. T'has arriscat deixant un comentari precisament avui :-)

Uf, Francesc, és una història llarga, complicada i... poc musical a la meva oïda. Però, tingues els ulls ben oberts.

Montse ha dit...

Pere, explica't, que a mi tot això em sona a música celestial...

miquel ha dit...

No sé si celestial, arare. Doncs que els músics de la banda municipal de barcelona han agafat el meu bloc com si fos una mena de fòrum (veure el post "La Banda Municipal de Barcelona", comentaris inclosos.

Anònim ha dit...

Que no,home,que no.Quina amenaça de mort ni quina amenaça de mort.....cap amenaça de mort per ningú,per Déu,Era una manera de dir que no agraden els insults i tantes coses dites per aquí.Tampoc es tractava d'una amenaça pel Blog,home.Era també, una manera de dir ,que moltes coses s'haurien d'haver callat o no magnificar-les en sentit negatiu.Clar que si algú vol buscar els tres peus al gat,sempre es trobará un foradet per on passar i dir que això és una amenaça quan ,senzillament és un comentari com un altre qüalsevol.Els que escribim per aquí,som persones que veiem que tenim dret a dir opinions no som de cap manera,mercenaris,home,per favor.Crec que ho has dit en plan broma perque no s'entén que ho diguis de veritat.Aleshores ,davant del escrit que diu que la millor manera de guanyar una discusió és no començar-la , que la veig la mar d'inocent i tu la veus com amenazant ,què diries davant del altre comentari que diu que una persona que escriu per aquí es un loco perillós ...?

Anònim ha dit...

Són molt macos/ques tots els que pertanyen al blog.Tenen cara de pijos macos .Quina sort!(Envidia sana)

Anònim ha dit...

Diu la Júlia que anaven a per tu...Veus com no? Veig que estàs "vivito y coleando" Quina manera de complicar-se la vida amb pors innecessaries,no? Has estat patint sense cap mena de motiu.Si els pobres músics estàn currant a tort i a dret i la majoria,ni saben que tens un blog ni molt menys amenacen a ningú ni el farien desapareixer tipo película`Angela Lansbury,home de déu...
Deixa'm explicar-te que la frase "a tort i dret" és una frase feta,no l'interpretes malament i vagis posant por als que són torts o drets,que tampoc va la cosa per ahí....

Anònim ha dit...

Rellegint he comprovat que va haver un petit error per part meva:jo creia que aquest blog pertanyia a algún component de la Banda, y per això vaig dir que aquest blog (els insults que es deienper ell) mai devia haver començat.....Sé que tot el que el veritable autor del blog ho va entenfre i va fer broma amb la amenaça de mort...Jaja.Mea culpa.