No diré que no he tingut ganes algun dia de dir alguna cosa sobre l’assumpte dels cuiners i de les cuines, però m’ha semblat, i encara em sembla, que és una història tan insignificant des de la perspectiva del ciutadà – que no des de la “cultural”, industrial, institucional, econòmica, etc.- que m’he mossegat les tecles.
I continuaré sense dir res sobre el tema, excepte que em sembla una animalada, d’acord amb els temps, una reunió del director del diari amb els seus redactors per decidir que la portada d’avui –gran impacte visual- parlaria del milfulls de safrà, i que les quatre pàgines següents insistirien en la ximpleria. Demanar una mitjana de notable –encara és així?- per entrar a les Facultats de periodisme em comença a semblar un acudit que caldria revisar. És clar que se'm pot dir que si ho demana el lector o si...
I alguns altres, una munió d’homes i dones, deien cridant:
-Aquest homes és un profeta! Fins els dimonis se li sotmeten!
Llavors Pilat va preguntar als qui deien que fins els dimonis se li sotmetien:
-Per què, doncs, no se li han sotmès també els vostres mestres?
Li responen:
-No ho sabem.
Evangeli de Nicodem (Els evangelis apòcrifs, editorial Proa.)
29.5.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
jo també he preferit mossegar-me les tecles...
No anem bé, no anem bé!
petonets navegadors (ara sortim)
Mira. Has expressat just el que vaig pensar en veure ahir la portada. No m'ho podia creure.
I tant que no anem bé... i alguns, pitjor.
(desitjos de mar en calma:-)
És realment escandalós, Dan. Ara, el que no sé és si es va vendre algun exemplar més del diari; això encara seria més escandalós.
Publica un comentari a l'entrada