fixacions

M’embadaleixo amb els colors que van apareixent en els quadres dels participants del I Certamen de Pintura Ràpida de Torroella de Montgrí-l’Estartit. Aquarel·les, acrílics, figuratius, no tan figuratius… Dubten, trien la perspectiva, realitzen, esborren, descansen, es concentren, barregen colors, s’aparten de l’obra, s’hi tornen a acostar, trien un pinzell, afegeixen, focalitzen, eliminen, suavitzen, intensifiquen… Comparo el procés amb el de l’escriptura: l’artista tria allò que li sembla de la realitat, o potser simplement veu la seva realitat; i mentre el món passa davant dels seus ulls, ell, potser amb un pla pleestablert, va fixant una part del seu món. Més endavant, els espectadors –els lectors- tornaran a refer l’obra. I així, qui sap, fins a l’infinit; sempre que els crítics, és clar, no li diguin què és el que ha de mirar i com ho ha d’interpretar...

Jo, mentrestant, fixo la pintura, el pintor, el seu món i el meu (i deixo fora la noia de la dreta)