Continua la pluja i se suposa que, a part dels embasaments, s’omplen els museus, les biblioteques, els cinemes, els teatres, les sales d’exposicions... La gent llegeix a casa, mig arraulida al sofà, mentre a penes se n’adona del so monòton de l’aigua que no para de parla amb veus estranyes i properes. Alguns escriuen posts i repassen blocs sense parar.
Hi ha, però, els que prefereixen el carrer, els que, guerrers intrèpids, cantants desafinats, llancen escuts protectors –desenes, centenars de teles italianes, xineses, espanyoles, d'armadures de golf, de pastor, de botiga de la cantonada de tot a euro...- i clamen al cel més pluja, molta més pluja, quaranta dies i quaranta nits de pluja. A l’endemà, no obstant, cansat dels rostres molls, de la fredor humida a peus i cames, reclamaran una altra vegada la protecció del sol. I si el sol no arriba, ja perduts els escuts –paraigües de fireta que no aguanten xàfecs impertinents-, buscaran, si són savis, aixoplucs de consistents barnilles alemanyes amagades en carreró estret, darrere de la Rambla. O potser ni allí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
I l'Apel·les Mestres?
és que els paraigües d'avui en dia ja no són com aquells... aquells de les pel·lícules, aquells dels nostres avis - negres i grossos i forts- avui endia són paraigües fashion, només perquè els altres vegin que tens un paraigua de marca. I quan més el necessites, et fan la pirula: es tomben cap amunt i et mulles per tots cantons.
Visca el paraigua negre, fort, gros i eixoplugador!
Sorprenent quants paraigües fallen quan més els necessites! I amb quina rapidesa els propietaris, emprenyats, els descarten a la brossa. No hi va haver un temps que existia la professió de reparador de paraigües? que posaven varilles alemanes, més resistents... no reparem res, avui. Per cert, que ahir vaig abandonar un paraigües vermell prop de la plaça Sant Jaume: estava d'ala caiguda i continuament es girava, tot i que no se li podia demanar massa, me'l van regalar amb una revista. Es veu que aquest no l'has trobat amb la teva càmera!
(molt maques les fotos!!!!!!!)
Jo vaig ser més discreta i vaig esperar a arribar a casa per llençar-lo...
L'Iganasi Iglesias, vols dir. No sé si la resposta resulta decebedora ;-)
El problema, arare, i t'ho diu un expert en paraigües, és que els fabricants poden comparr les teles on vulguin, però els esquelets ja no són europeus perquè han plegat les empreses que els feien: no podien competir amb la producció oriental.
Ai, xurri, per molt que vulguin reparar, que ja ho fan (si no trobes reparador ja te'n presenatré un -bé, ja li faig publicitat al vídeo-)si la matèria primera no és de qualitat, no es pot fer gran cosa.
Segur que no l'he trobat? Mira que tinc moltes fotos guardades. M'hauré de resubscriure al flick (?)
Segons el que dieu, gemma, el 66 % dels paraigües van deixar de funcionar. Terrible! Per cert, on el vas deixar?
Publica un comentari a l'entrada