paraigües (espai de publicitat gratuït)

Continua la pluja i se suposa que, a part dels embasaments, s’omplen els museus, les biblioteques, els cinemes, els teatres, les sales d’exposicions... La gent llegeix a casa, mig arraulida al sofà, mentre a penes se n’adona del so monòton de l’aigua que no para de parla amb veus estranyes i properes. Alguns escriuen posts i repassen blocs sense parar.

Hi ha, però, els que prefereixen el carrer, els que, guerrers intrèpids, cantants desafinats, llancen escuts protectors –desenes, centenars de teles italianes, xineses, espanyoles, d'armadures de golf, de pastor, de botiga de la cantonada de tot a euro...- i clamen al cel més pluja, molta més pluja, quaranta dies i quaranta nits de pluja. A l’endemà, no obstant, cansat dels rostres molls, de la fredor humida a peus i cames, reclamaran una altra vegada la protecció del sol. I si el sol no arriba, ja perduts els escuts –paraigües de fireta que no aguanten xàfecs impertinents-, buscaran, si són savis, aixoplucs de consistents barnilles alemanyes amagades en carreró estret, darrere de la Rambla. O potser ni allí.