L’avi deia que la paraula gastronomia conté la paraula astronomia.
El nét de l’avi de la pel·lícula Un toc de canyella.
Em miro la peli després de sopar. Magnífica. I la sal i l’oblit de la sal i els malentesos.
A mitjanit només hi ha núvols rogencs en aquest cel de Barcelona, però sé que arribarà el cel clar i veurem els estels i especiarem la vida. I una cosa em porta a l’altra, i encara a l’altra:
Un nen em va preguntar una vegada:
-De què serveixen les estrelles?
I el que són les coses: em va deixar perplex. Amb els nens, amb el mal sentit de la paraula, no s’hi pot jugar. Tenim l’obligació d’anar-los formant i orientar-los, no els podem fer passar amb raons.
-Mira –vaig dir-li-, fan bonic. Un cel estrellat no té preu.
Ni ell ni jo vam quedar convençuts, s’obrí un silenci una mica penós, durant el qual ell em mirava fixament i jo vaig haver d’abaixar els ulls.
-Sí –va insistir el nen-. Però de què serveixen?
Amb una gravetat paternalista, vaig respondre-li que en aquest món no tot ha de tenir una utilitat material, i que fer bonic ja és molt.
-Què vol dir utilitat material? –interrogà el nen.
Vaig estar a punt d’enviar-lo al jardí d’una revolada. Com que després me n’hauria penedit, em vaig dominar.
-És tot allò que ens fa falta, les eines i els objectes, la roba i el menjar, les parets i els mobles, les teves joguines, tot el que necessitem per viure...
(Aquí se’m va acabar la corda de la llista, i vaig fer un gest vague amb les mans.)
-...En fi, ja m’entens.
-No. I les estrelles, no serveixen per a viure?
...
Pere Calders: "Pedagogia aplicada", dins Tot s’aprofita.
Aquí és on aturo el conte i busco la meva pròpia resposta i, si us vaga, us invito a buscar la vostra. La de Calders, també és cosa vostra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'has fet recordar aquesta pel.lícula tan "especial" (també d'espècia) que em va agradar moltíssim. La manera d'enssenyar d'aquell avi, no té preu. Com els hi feia aprendre geografía a través de les olors, també està molt bé.
Lo de la utilitat de les etrelles necessita més temps de reflexió. Estarà bé de pensar-hi una mica
de petit a L'Estany (Moianés) quan la mainada encara erem lliures, a les onze quarts de dotze ens tumbavem al terra i deixavem que l'univers sencer carregat d'estrelles s'en abraonés mentre veiem la pluja d'estels. Puc afirmar que a l'Univers hi ha milions d'estrelles, jo les he vist.
jo les he vist al mig del mar, allà on no hi arriba la llum...
No saps com m'agradaria haver-les vist com tu, montse. Recordo un viatge de dos dies per mar, sense veure terra, però només tinc record de l'alba i del sol. I diuen que des del desert també són magnífiques, a més del silenci.
Publica un comentari a l'entrada