Repassant la vida i l’obra de Bernat Metge em torno a preguntar perquè encara ningú no ha novel·lat el personatge: poderós (al menys des de l’ombra), de prosa brillant a Lo Somni, escèptic, enamorat, sospitós de traïció, corrupció i altres assumptes menors, comdemnat, rehabilitat... I Quina època més atractiva i convulsa des de totes les perspectives: el període humanista, que obre noves perspectives, el canvi de dinastia a la Corona d’Aragó, ja al final de la seva vida (no em val L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant), l’Església dels tres papes... Ben pensat, però, tampoc no m’interessa gaire la novel·la històrica.
Avui toca comprovar com van les vendes de llibres en català, originals i traduccions, ficcions i realitats. Em continua sorprenent que a la llista dels llibres de no ficció hi hagi títols com El secret –que en si mateix ja indica que no en traurem res de clar- del qual es diu “claus per aconseguir la salut, la fortuna i la felicitat.” També, abans de reflexionar, em crida l’atenció que hi hagi un poemari (Misteriosament feliç, de Joan Margarit), però, és clar, ¿què hi ha que sigui més real que el que contenen els versos? Encara un altre llibre d’entre els deu primers: L’esplendor de la Barcelona burgesa, de Lluís Permanyer. Tinc ganes de fer-li una ullada. Crec que actualment no es parla de burgesos i de burgesia més que en els textos d’història o en sentit més o menys pejoratiu amb reminiscències marxistes i per persones d’una certa edat. Avui hi ha empresaris de diversos sectors, banquers, etc., però, són aquests els burgesos? Dintre de cent anys algú farà servir la paraula burgès per denominar algun col·lectiu del moment actual?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tens raó amb el personatge de Bernat Metge. Més que "L'orfeneta", oi?
Pel que fa a Joan Margarit, malgrat els premis és bo. Això que dius dels burgesos. Cada X temps aquest vocable canvia de contingut. Per tant, és possible que acabi passant el que anuncies.
Ahir que vaig reincorporar, una companya me'n parlava, de El secret (també d'una recopilació del Bucay). Em va dir que El secret té afirmacions "nazis", com ara que si et vols aprimar ho has de visualitzar molt > que quan vegis una gorda pel carrer giris la cara per no veure-la (perquè et distrauria de les teves visualitzacions). Ja és algu, el problema és que no hi hagi una massa crítica de gent que torni els llibres dolents i reclami les peles.
L'orfeneta va ser un 'clàssic popular', he, he.
Sobre 'el secret', en un concurs literari d'un poble proper a Barcelona on vaig enviar un poema em van premiar amb un lot de llibres, al costat del de poesia i pintura de Rodoreda i d'altres remarcables hi havia el tal 'Secreto' i per la tapa vaig pensar que era tipus 'Senyor dels anells'. Després em vaig adonar del muntatge d'aquesta gent i de les seves curioses fòrmules d'autoajuda i èxit assegurat. El que em sobta més és el nombre de vendes del llibre, quin és 'el secret' del 'secret'?
Hi ha coses ben estranyes al món, no paro de sorprendre'm de la 'llana que porten los hombres en el clatello' com diu la iaia rusiñoliana de Gente Bien.
El que encara em sorprèn més es que em regalessin el llibre 'allà'...
Ni comparació amb l'orfeneta, Txell, que no deixa de tenir la seva gràcia.
Amb Margarit tinc una relació sentimental estranya i poc clara, molt semblant a la que tinc amb Martí i Pol. Quan m'acabi d'aclarir, potser en parlaré, ara encara no m'atreveixo.
Vols dir que encara algú fa servir la paraula burgés quan parla?
Ara entenc, morenita, perquè sóc incapaç d'aprimar-me... no hi puc fer res, se me'n van els ulls :-)
I el problema és també que la gent compri els llibres dolents, sobretot d'aquest tipus. Imagino que alguns dels compradors d'aquest llibre és lúnic que han comprat a la seva vida, és clar.
El secret de vendes, Júlia, deu ser, com li deia l'ase a Turmeda, que només els humans ensopeguen dues vegades ( o les que calgui)a la mateixa pedra i que, inconcebiblement la gent, malgrat el que pensem som d'una innòcència de jutjat de guàrdia.
Realment sorprenent el regal. Vés a saber quin infiltrat hi havia en els premis.
Publica un comentari a l'entrada