15.1.10

la pols del temps

Cau d’entre les pagines d’un llibre un programa de la Filmoteca del carrer de Mercaders, del 26 de febrer al 4 de març de 1973. Al final diu: “ABONO PARA DIEZ SESIONES, al precio de 250 pesetas (1,50 €), podrá ser utilizador por una o dos personas... Ambos tipos de abonos darán derecho a las asistencias gratuitas a los actos y sesiones extraordinariasque oportunamente se determinen, así como a un descuento en las publicaciones de la filmoteca.” El dimarts podem assistir sense pagar a la projecció de Das Kabinnett des Dr. Caligari.

El cul pelat i adolorit d’hores i hores de tardes i nits assegut a les incomodíssimes butaques de fusta, sovint amb l’amic J., que al final va aconseguir treballar a La Filmoteca i encara hi fa alguna col·laboració esporàdica. Dies resplendents malgrat tots els matisos del gris; tots els colors del món de quan tots els móns eren possibles.

Entro a la sala per una escletxa temporal. Recupero les pel·lícules. No estic segur de veure’m entre el calidoscopi de llums que projecta la pantalla a les primeres files a mesura que va passant el metratge.
















10 comentaris:

lola ha dit...

Em trobo darrerament per la blogosfera la pel.lícula d'Alemanya, any zero; em voleu fer mal; només de pensar-hi em poso a tremolar.
Aquestes festes, passejant amb el marit, vam passar per davant de la vella filmoteca. Sorpresa: ell no la recordava allà. La cinèfila sóc jo, però vaja si és marit meu li ha d'agradar el cine, que li agrada. Bé, on anava, que això de la memòria és tan refotudament personal i intransferible, que neguiteja quan no la pots compartir i entusiasma -com ara el teu post- quan t'hi veus reflectit.

Clidice ha dit...

renoi! quantes pel·lícules no he vist! :O

jaka ha dit...

Aixó sí que eren "penicules". ;)

Bon cap de setmana pinturero.

arati ha dit...

Quins records... de les pelis i de la duresa de les butaques i el cul adolorit!

gatot ha dit...

els meus records de cinema d'aquells temps salten de la sessió doble del cinema del col·legi (no et diré de quins "hermanos") a les còmodes butaques on igualment vaig veure -diverses vegades- 2001 com les més eròtiques de Bertollucci o les torbadores de Fellini; amb un breu intermedio en cinemes cordovesos on el bar tenia una paret de vidre enfosquit on podies seguir el metratge tot consumint i fumant sense molestar els altres...

rellegeixo el meu comentari i el teu post: tu llegies pel·lícules i jo, escenaris...

tot cinema, o en tot cas, espectacle d'alguna manera!
bon cap de setmana, pere!

iruna ha dit...

jo el primer cine que recordo era el versalles, molt a prop de casa, i anar a cines diversos de barcelona. mary poppins, lo llibre de la selva...

aquell cine després va ser discoteca, i l'última vegada que vaig ser-hi va ser veient un combat de boxa amb un amic que havia sigut boxejador (un dels homes més pacífics, tranquil i bona persona que he conegut).

d'aquells primers cines, abans dels 7 anys, recordo l'emoció dels dibuixos animats que feien riure però encara més plorar, com los dibuixos que miràvem a la tele (heidi, marco...), i cues llargues al carrer.

a tortosa, lo cine "fémina" i el "montepío" (desapareguts un i l'altre des de fa anys; fa temps que no hi ha cine a tortosa, solament arriben algunes pel·lícules a l'auditori; los cines més a prop, roquetes o amposta).

eren sales molt grans, sessió doble, acomodador controlant amb la llanterna, parelletes pendents de trobar la proximitat dels cossos dins la foscor, timidesa, ganes d'atreviment, d'una carícia, d'un bessito a la boca... de pel·lícules recordo sobre tot e.t., però poca cosa més.

més tard, cine a barcelona, sales més petites, d'una sola pel·lícula en versió original, verdi més que res. la sensació agradable d'anar-hi i saber que segurament qualsevol de les pel·lícules serien una bona sorpresa, totes bastant íntimes, més aviat lentes... realitats en paisatges i formes de viure molt diferents a la de cada dia però amb sentiments i laberints de pensaments propers, de la xina, del japó, de diferents països d'europa...

i tornar a peu, xerrant tranquil·lament, sense pressa, pels carrers de barcelona bastant deserts.

recordo poc contingut, pocs títols de pel·lícules... més sensacions, la possibilitat d'escoltar músiques, veus o silencis amb lo volum omplint-ho tot, paisatges mai vistos envoltats de penombra, carrers, habitacions, persones, situacions...

ara vaig poques vegades al cine. l'última que recordo, vicky el vikingo, amb los xiquets, al multisala de roquetes. mos va agradar molt i em va semblar molt diferent a les pel·lícules que ara acostumen a passar per a xiquets, on tot són imatges que corren molt de pressa i veus i sorolls bastant estridents.

de les pel·lícules que has posat, me sembla que només he vist l'última. en general tinc la sensació que jo n'he vist poques i amb molta menys atenció que la que tu devies tenir, quan escrius que gairebé ni et veus a tu mateix en aquell calidoscopi de llums. potser sí que cada vegada som més inatents i egocèntrics, almenys jo.

bon dia tingues.

PS ha dit...

Ja sabia jo que et trobaries amb sorpreses traient la pols als llibres!Ves a saber què hi trobaràs més...
Ara ens podries fer cinc cèntims del llibres que llegies en aquelles èpoques.
Bon dissabte

miquel ha dit...

Personal i intrasferible, lola,... i amb complicitats.
De tant en tant penso amb tants llocs que eren i no són... però és només un moment: hi ha tants altres llocs. Sí, però... Tu ja m'entens, potser massa punts suspensius.

No té cap mèrit (ni demèrit), Clidice, és només qüestió d'edat i poter de circumstàncies.


Era una època de gran capacitat de sofriment, arati :-) Quantes vegades ens devíem creuar tu i jo, que mai no ens veurem?

Tots dos llegíem cinemes i escenaris, gatot. I teníem companyies o en prevèiem d'altre que vam tenir o no. En fi, pel·lícules.

M'encanta llegir els teus records, iruna. Saps, ara vaig molt poc al cine i el que dius em fa pensar que potser és perquè temo no trobar la màgia d'altres temps, no per les pelis, sinó per tota la resta. Ho hauré de pensar.
(dels 10 als 17, alguns diumenge al cine a Tortosa; la resta dels diumenges, a Jesús).

No sé si trobaré res més que em serveixi per dir alguna cosa, PS.
Uf, dels llibres d'aquella època... Tinc una memòria tan desatrosa. Segur que molta novel·la policíaca i de s-f, amb bona part compartida amb el meu amic J., que continua molt més fidels als inicis que jo.

Bon cap de setmana a tothom.

miquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
miquel ha dit...

T'he saltat, jaka. Ai!
Eren pel·lícules, però les he de repassar per recordar-les. Tinc més present les circumstàncies que les imatges.