Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i tot just comença a clarejar a la ratlla de l’horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar. Els altres ocells encara dormen: tot és silenci i tranquil·litat; les eines del camp es veuen amb prou feines; dels estables surt un baf de repòs; i les orenetes deixen el niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s’espolsen més fresques i més contentes encara, i vinga voltar i despertar tothom...
J. M. de Sagarra: Els ocells amics.
Amb aquest fragment queda pagat el deute que tinc amb Sagarra quan cada primavera veig les primeres orenetes –a veure quan arribaran a l’Eixample- i inevitablement, més tard o més d’hora, penso en el seu llibre que imagino que no sortirà en el cànon de què he anat parlant.
Deia l’A., de País Secret (ja la llegiu?) en un comentari al meu apunt sobre el sud en què jo feia referència a les orenetes, que a ella li costa de distingir entre orenetes i falciots (en Sagarra en diu falziots); jo estic igual o pitjor, sobretot quan estan en ple vol, i no em val de res que els falciots (al meu poble molta gent en diu vencells, en un dels pocs castellanismes sobre la natura que recordo) es diguin així a causa de les seves ales en forma de falç. El seu dubte compartit m’ha esperonat a esmenar la meva ignorància i m’he proposat, si no convertir-me en un coneixedor de totes les varietats a primer cop d’ull, al menys de ser capaç de poder distingir entre els espècimens més comuns per, com a mínim, poder parlar amb més rigor la propera vegada que esmenti aquests ocells. De moment ja m’he fet una còpia d’aquestes imatges (tretes d’aquí) que portaré a la butxaca fins que vegi que domino les diverses morfologies i colors (cliqueu si voleu engrandir):
J. M. de Sagarra: Els ocells amics.
Amb aquest fragment queda pagat el deute que tinc amb Sagarra quan cada primavera veig les primeres orenetes –a veure quan arribaran a l’Eixample- i inevitablement, més tard o més d’hora, penso en el seu llibre que imagino que no sortirà en el cànon de què he anat parlant.
Deia l’A., de País Secret (ja la llegiu?) en un comentari al meu apunt sobre el sud en què jo feia referència a les orenetes, que a ella li costa de distingir entre orenetes i falciots (en Sagarra en diu falziots); jo estic igual o pitjor, sobretot quan estan en ple vol, i no em val de res que els falciots (al meu poble molta gent en diu vencells, en un dels pocs castellanismes sobre la natura que recordo) es diguin així a causa de les seves ales en forma de falç. El seu dubte compartit m’ha esperonat a esmenar la meva ignorància i m’he proposat, si no convertir-me en un coneixedor de totes les varietats a primer cop d’ull, al menys de ser capaç de poder distingir entre els espècimens més comuns per, com a mínim, poder parlar amb més rigor la propera vegada que esmenti aquests ocells. De moment ja m’he fet una còpia d’aquestes imatges (tretes d’aquí) que portaré a la butxaca fins que vegi que domino les diverses morfologies i colors (cliqueu si voleu engrandir):
6 comentaris:
Els falciots (vencejos) són els 'de Barcelona', més lletgets, com Sagarra ha d'admetre i que no s'aturen mai. A les orenetes se les pot observar de prop quan s'aturen. De fet, quan jo era petita de tot en dèiem orenetes. Jo només distingeixo la cuablanca, el falciot i la típica mal dita 'vulgar'. Intentaré millorar el ventall.
Em fa l'efecte que a banda de la cua, l'oreneta sempre té la panxa més clara, sinó blanca...
I sí, els falciots són els de Barcelona.
Jo també vaig creure que eren orentes fins que m'ho van explicar.
Noies, noies, els falciots són els de Barcelona, molt bé; i els del meu poble eren també de Barcelona? és que els de Barcelona no parem de colonitzar! Per cert, quins falciots, els pàl·lids o els negres? De fet, una pita que son falciots ens la dóna el fet que en lloc de fer nius com els que viem habitalment en els pobles aprofiten esquerdes i forats ja existents, dic jo.
Jo també, Júlia, em dedicaré una mica més a l'ornitologia recreativa, que en el meu cas, de procedència semipagesa, la ignorància no té perdó.
Si no fos perquè no serà, Violette, podria ser divertit fer les rutes de les orenetes.
Ep, només passa que a Barcelona n'hi ha més, he, he.
Per tal que vegis quines coses fan els mestres de primària:
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1097
El Jesús Chivite el conec i es un crac en això i en informàtica i moltes coses més, per si mai necessites assessorament ornitològic.
Pere, arribo una mica tard al "debat", però m´hi afegeixo. No hi entenc gaire d´ocells, però a primer cop d´ull diria que les orenetes ( "neretes" en diem allà on tu ja saps)són més arrodonides i menys afilades, fins i tot potser el crit i el vol és diferent, però no t´ho puc assegurar.Quan arribin m´hi fixaré.
Aquí al nord també n´hi ha de falciots, això és segur, a casa fan niu a sota les teules.I potser les que niuen sota els balcons són les orenetes...no ho sé...aquest any m´hi fixaré més.
Gràcies pel record.
No sé, no sé.
Gràcies per l'enllaç, Júlia.
Uf, de moment només em dedicaré a l'ornitologia visual, crec`; però el tindré en compte.
Jo també arribo tard, A. Que bé que tinguis orenetes i falciots a casa; ja veus m'he de conformar a veure-les passar. Tindré en compte la teva informació, m'hi fixaré.
A l'Empordà (al menys al baix) n'he vist unes quantes aquests dies, però encara veig els nius buits.
Publica un comentari a l'entrada