7.3.10

de la meva poesia

Per a Martí i la colla de Premià (els presents i els absents)

Parlàvem avui amb la colla, a propòsit d’uns versos d’en Martí de lletra pulcra i precisa i imatges suggeridores, de mides o mesures, rimes, ritmes i cadències, i també de les paraules i els conceptes, és clar. Dèiem de primeres impressions i enlluernaments, de totalitats i de parts. Per què ens quedem amb un poema i en deixem d’altres? Quin misteri, la poesia.

He dit a Martí, que de vegades em llegeix encara que troba, ple de raó, que sóc excessiu en mots, que li dedicaria el meu pròxim apunt. Compleixo la meva promesa, però com que em sé incapaç de condensar el que busco en la poesia, trio les paraules d’un altre, més vell i molt més savi.

197. Tant amava l'Amic el seu Amat, que de tot el que li deia el creia, i tant el desitjava entendre que tot el que sentia dir ho volia entendre per raons necessàries. I per això l'amor de l'Amic estava entre creença i intel·ligència.

Ramon Llull. Llibre d’Amic e Amat.

6 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Diuen que qui no té grapa no endrapa, i veig que els poemes en deuen tenir molta, de grapa, perquè a la foto s'endrapa de valent.
Per molts anys

mar ha dit...

Bona foto, pere!!! (a vegades em costa dir-te "pere" hehehe)
ja me l'he guardat al PC, però espero veure el vídeo, que segur que riurem de valent...
"l'amor entre creença i intel·ligència" ufff, això és preciós només d'imaginar-ho!

Benvolguda Olga, si et vols apuntar a la propera trobada que fem, et faré arribar la convocatòria. Ahir ens ho vam passar molt bé i vam endrapar de valent (per cert, m'agrada molt el teu joc de paraules)
Si et sembla bé i amb el permís d'en pere, et presento als bloguers que hi ha a la foto d'esquerra a dreta: Aina, filla d'en Martí, Martí de "aquari" , Anna de An-tavia-na, "albert" de Changing, again, Montse Arare, de "des del meu mar", Albert (fill de l'Albert), Paula, la princesa filla d'una republicana, Ferran "El Pensador", jo "mar, de brisalls de mar" i darrere la càmara en "pere saragatona" autor d'aquest blog...
Per cert, Olga, aprofito per agraïr-te el comentari a casa d'en Biel
buenoooo, pere, després diràs que no comento... i ara quasi t'omplo tot l'espai...
un petó ben gran d'aquells de muntanya en un passeig de nit (encara trec punxes del Ferran)

montse assens

Arare ha dit...

Ohhhhhhhhhh! Quina foto més preciosa!

avui a casa ens menjarem uns quants calçots arrebossats (que m'han sortit deliciosos) (tenies raó, M-mar)
ja tinc ganes de veure el video, tot i que si vols que et sigui franca, Pere, a qui em costa dir M, no vaig veure quan vas fer el video: potser quan en Ferran feia els calçots? potser quan la princesa filla de republicana i jo escombàvem el pati? potser quan jugàvem amb les paraules? potser quan jugàvem amb els gossets? potser quan...

ostres Pere, Quan vas fer un video, tu????????? Si jo només vaig veure cameres de fotos!!!! i és que m'enredeu!

quin dissabte més bonic va ser!!!!!

Martí ha dit...

Amic Pere, parlàvem més aviat de la meva peresa, que tu d'excessiu res de res, s'entengui clar :-)

T'agraeixo el detall de l'apunt d'avui i les teves opinions, sempre tan concises i encertades, durant la sobretaula d'ahir.

Per la resta... un 10 per la Montse i el Ferran!

anna g. ha dit...

Una trobada genial, com totes les anteriors. Sou la millor companyia que es pot desitjar. Un petó per a tots! :)

pere ha dit...

Gràcies, Olga. Efectivament, fins i tot els i les poetes han d'endrapar si volen conservar i augmentar la seva grapa, sobretot ara que ha quedat demostrat, segons diuen, que la inspiració no sorgeix del no-res.
M'afegeixo a la propostaque et fa la Montse.

Montse-mar, ja saps que és un plaer venir a casa teva (vostra) i rebre les atencions immerecudes i els estímuls que ens prodigues... i gaudir de la companyia dels altres companys de festa.
Quant al vídeo, no sé si m'atreviré a fer públic el segon perquè considero que al menys jo necesito més hores d'assaig: no em vull arricara una crítica adversa per part de plomes poc comprensives :-) En fi, que ho hauré de negociar amb la Paula.
Una abraçada incondicional (punxes a part)

M'agrada que t'agradi la foto, Arare.
Realmet un dissabte ben maco, preludi d'una primavera que no acaba d'arribar.
Vag fer dos vídeos amb la càmera; un, de moment, queda a la nevera, l'altre es pot veure aquí: http://www.youtube.com/watch?v=A8_AoYiYg6M , i suposo que en algun moment al bloc.

No en tinc cap dubte Martí. L'única queixa que podria fer sobre la jornadaq d'ahir ja te la vaig dir en presència de la teva família que espero que t'esperonin a esmenar-te: la teva mandra a deixar-nos llegir el que vas ecrivint.
I tant, un 10, com sempre, a la Montse i en Ferran, i a la Paula, aprenent d'amfitriona modèlica.

Comparteixo les teves paraules, Anna.
Un petó per a tu.