8.3.10

encara el diumenge

Una altra vegada la malenconia del diumenge: serà sempre així? I la pluja monòtona i avorrida, com de dia de funeral, que m'acompanya i em distreu. I una lectura australiana per enfrontar-m'hi, acceptar-la i reconfortar-me abans de començar amb la rutina del setè dia que em portarà al primer dia.

-Em sento com una nena la nit de Nadal-va dir la Fanny creuant els dits de les mans-. Quan estàs impacient perquè arribi el matí, portar-te i obrir els regals.
-Jo no m'emocionaria gaire-va fer el comandant-. Si la Gran Bretanya entra en guerra, és molt probable que s'acabi en cosa de mesos. A tot estirar, fins a Nadal.
-Tot i això-va dir Lady Clementine-, demà mateix escriuré a Lord Gifford per comunicar-li com vull que sigui el meu funeral. I us recomano que feu tots el mateix. Abans que no sigui massa tard.
La Hannah va obrir els ulls simulant estar profundament ofesa.
-Què vol dir? Que no confia que nosaltres li preparem el millor funeral possible, Lady Clementine? -Va fer un somriure dolç i va agafar la mà de la dama. -Sense anar més lluny, per a mi seria un honor encarregar-me que tingués l'acomiadament que es mereix.
-Per això mateix-va dir Lady Clementine amb un esbufec-. Si aquestes coses no els organitza una mateixa, no saps mai qui se'n farà càrrec. -Va mirar la Fanny de manera prou significativa i va agafar aire de manera que els seus grans narius van eixamplar-se .- A més a més, jo sóc molt especial amb aquests actes. El meu fa anys que el tinc pensat.
-De debò? -Va dir Lady Violet, veritablement interessada.
Oh i tant-va fer Lady Clementine-. És un dels esdeveniments públics més importants en la vida d'una persona, i el meu no estarà pas mancat d'espectacularitat.
-Ja tinc ganes que arribi-va dir la Hannah eixuta.
-Doncs fas bé-va replicar Lady Clementine-. Una no es pot permetre el luxe d'organitzar un acte mediocre avui dia. La gent no és tan indulgent com abans i ningú no vol que li facin una mala crítica.
-No sabia que fes cas de les crítiques dels diaris, Lady Clementine-va continuar la Hannah, que aquest cop va guanyar-se una mirada d'advertència del seu pare.
-Per norma general, no-va respondre Lady Clementine. Va assenyalar amb un dit enjoiat en primer lloc la Hannah, després l'Emmeline i finalment la Fanny-. A part del casament, la necrològica és l'únic moment en què el nom d'una dama ha d'aparèixer en el diari. -Va desviar els ulls cap amunt .- I que Déu l'ajudi si la premsa carrega les tintes amb el seu funeral, perquè no tindrà una segona oportunitat la temporada següent.

Kate Morton. La casa de Riverton (traducció de David Fernández Jiménez)

3 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

em curo la malenconia del diumenge (sobretot a la tarda)veient per TV un partit de futbol rere l'altre - ho confesso - Millor aixó que tirar-se a l'alcohol o les drogues.

jaka ha dit...

M’has fet riure F.Puigcarbó !!! Per mi el diumenge es un bon dia per arreglar els “desatres” de la setmana passada i fer bons propòsits per la següent... i així una i altre vegada com el hàmster del Blog, voluntat en tinc però....

:)

pere ha dit...

Home, jo si m'organtzés millor, potser em miraria alguna peli; còmica és clar.

Ei, Jaka, veig que tu has posat els peixos :-)