Escolto les preguntes dels periodistes i les respostes de Ramon Muntaner, delegat a Catalunya de la SGAE. Defenses aferrissades d’un sistema que durarà, per molt que alguns ho dubtin. Recordo el Ramon Muntaner de la Crònica –una prosa absolutament moderna-, mentre les onades dels 59 segons d’avui pugen i baixen.
Busco enrere, piratejo, copio, afegeixo. M’agrada la Balada de les estrelles de J. M. de Sagarra musicada i cantada per Ramon Muntaner. La comparteixo, potser. Espero que la SGAE no em demandi. En tot cas, canvio els drets d’autor d’aquest apunt pels de la cançó.
AL TREN
Fa 10 hores
3 comentaris:
Crec que el mèrit és més sagarrià que muntanerià. Ai, quines cabelleres tenien, aquests nois, en d'altres temps...
Ja saps, Júlia, que estem d'acord en la música dels poemes de Sagarra. I imagino que també compartim la idea que les cabelleres d'altres temps eren molt maques.
No tenia ni idea que Ramon Muntaner ara fos director de la Sgae... res a veure amb la imatge que tinc d'ell, tancats tots al Palau de la Virreina per salvar la Història de l'Art de la crema d'assignatures...
deumeu, com canvien les coses...
Publica un comentari a l'entrada