18.3.10

el silenci

Otro recordo que, en una ocasión, Arregui le invitó junto con otros tres compañeros a ver un video durante una hora extraescolar. Se trataba de una grabación contra el aborto. Tras la película, el religioso les explicó que era un acto criminal. La vida comienza desde el mismo momento de la eyaculación, les dijo. Y para demostrar-lo, cuenta el exalumno, les invitó a masturbarse para ver después el semen en el microscopio. Así lo hicieron.

Ahir llegia –més de pàgina i mitja a “El País”- un cas de pedofilia, explicat prou detalladament, que em sembla rocambolesc per les circumstàncies, per la durada i per, com en tants altres casos, l’ocultació de tantes persones que imagino assabentades de l’assumpte. És tracta d’un capellà que durant anys realitzà gravacions en vídeo (càmara oculta) de tocaments, masturbacions, penetracions amb objectes diversos ... d’almenys 15 menors de 12 a 14 anys des de 1992 a 2005.

No afegiré més detalls (veure “El País” del dimarts, pàgs. 32 i 33) ni insinuaré que el cas m’escandalitza. No explicaré el repugnant que em resulta que el personatge s’aprofités de la seva condició de religiós i de professor (per cert, amb una tesi d’excel·lent cum laude titulada El crecimiento físico en la adolescencia y su influencia en la flexibilidad y su medición) perquè qualsevol pedòfil em resulta repugnant. No comprenc per què el religiós no es dedicava a l’onanisme. No entraré a sac contra els professionals de l’Església i les seves jerarquies. No parlaré d’hipocresia, covardia, arrogància , por o humilitat. El que realment em costa d’entendre en aquests casos, i sé que se’m poden donar moltes i diverses explicacions ben argumentades, és el silenci. Em costa d’entendre la por que origina el silenci, la mesquinesa que origina el silenci, l’existència de temes tabú que originen silenci, la desídia que origina silenci, la insolidaritat que origina silenci, el corporativisme que origina silenci, la prepotència que s’amaga rere el silenci. Em costa, sobretot, d’entendre els silencis culpables, fins i tot amb coartada, i la defensa del silenci.

5 comentaris:

kika ha dit...

vols dir que no entèns el perquè del silenci davant d'uns fets?
jo vaig entendre que no es pot entendre veient la pel·lícula 'la cinta blanca' ... o és que em va afectar tant que encara no me la puc treure del cap!

pere ha dit...

No dic que no l'entenc, kika, dic que em costa d'entendre, sobretot pensant en els casos més actuals i que conec més de prop.

Anònim ha dit...

TRAIR L'INOCENCIA D'UN INFANT ES PAVOROS.....PERO L'IMPUNITAT ES UNA XACRA PER TOTS.
JUGANT AMB BCN.

Clidice ha dit...

el silenci forma part del nostre món, acostumats com estem a abaixar el cap al davant del poder. L'Església és una font de poder immensa i ens ha educat en què només valen els de dalt, els altres, pobres, dones, nens, només som carn de canó. Com del porc, de nosaltres tot s'aprofita per aquells senyors vestits amb faldilles. A canvi ells guanyen el cel ... a la terra.

A mi, el silenci, l'aquiescència, em fa venir ganes de veure sang. Molta sang.

pere ha dit...

Completament d'acord, Oliva. Però jo continuo insistint en els silencis culpables que permeten la impunitat.

Durant molts anys hem viscut en el silenci, era difícil, gairebé un suïcidi, la paraula, la denúncia, però encara ara, el el segle XXI?
De tota manera, Clídice, ja saps que la meva teoria és que ara parlem molt i actuem poc. I em tiro la primera pedra.