9.3.10

queia la neu...

Jo també parlaré del mateix, perquè no hi ha dubte que la neu ha estat el motiu més suggeridor del dia per a la majoria.

Dic que parlaré, però seré breu –sí, sí, deu pensar algun- perquè tinc poc temps i en el que tenia aquesta tarda m’he entretingut a fer un vídeo que dóna testimoni, juntament amb milers de fotografies i vídeos de tot Catalunya de la blancor insòlita del país, que no té res a veure amb el fet que momentàniament el Madrid vagi per davant del Barça.

Un petit esbós cronològic, que imagino que no completaré:

11- 12. Comença a nevar? He sortir de l’institut a quarts d’11 i torno a la feina a la una. El vent fa remolins amb els flocs. Se m’espatlla definitivament el paraigües.

13 a 14. Estic en una aula petita. Els alumnes estan d’esquena a la neu, jo, de cara. Un alumnes gadità d’uns 16 anys em somriu i em diu que tot el que farà avui, al menys al carrer, ho farà per primer cop a la vida.

14 a 14,45. Dino -menjar consistent- al restaurant de la cantonada (el propietari és del Madrid). Faig alguna foto des de la taula. La gent sembla desficiosa. Cada vegada que s’obre la porta maleeixo el nouvingut o el recent menjat. La cuinera, de Soria, surt al carrer a comprovar si qualla la neu; augura que acabarem blancs, en té ganes –i tothom-.

14,45 a 15,30. Torno a casa lentament. Gravo vídeos curts, encara amb la neu voleiant però reticent a quedar-se. De tornada a la feina continuo fent gravacions. No noto gaire el fred, però em molesta el vent.

!5,30 a 17,30. Com que és el dia de la dona (no sent parla gaire als mitjans oficials i aficionats), passem pel·lícules que hi tinguin alguna relació. Em toca assistir a Bend it like Beckham. La nevada no para. La neu fa estona que va quallant. Surto una estona per anar a cancel·lar dues cites amb pares. Aprofito per fer algunes fotos. Van arribant mares –els pares... on són els pares?- que em donen instruccions o em fan preguntes. Arribo a temps de veure el final per tercera vegada. Alguns alumnes de batxillerat han vingut per jugar una estona amb la neu del pati.

17,30... Torno per tercera vegada, i definitivament per avui, a casa. M’entretinc fent els fragments de vídeo que pujaré. Continuo sense tenir fred, excepte a les mans. A casa canvio de càmera i fotografio les piràmides de la casa Macaya que han canviat part del verd pel blanc... La senyora del pis de l’edifici de la dreta que sovint a aquesta hora corre nua per casa –deu tenir la calefacció altíssima- avui s’ha posat una bata.

... Quants de blocs amics –i molt altres ho deuen haver fet- parlant de la neu: poètica de la neu, història de les nevades, músiques càlides de la neu, transcèndències i nostàlgies, flocs diversos i pocs flors de color violeta. Els miraré més a poc a poc demà.

...Contribueixo a la història gràfica del país amb les meves imatges de l’Eixample amenitzades amb la música que molts deuen haver pensat avui.



... I més coses fins ara que la neu es desfà i lentament tot torna a la normalitat i a la rutina del fred gris. Ens veurem demà. D’acord, no he estat breu.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

bonic vídeo Pere, veus, això no tinc ni idea de com es fa, i a més a més tinc la màquina de retratar espatllada.
El que em pregunto és si el teu pare o el teu avi (tenint els mitjans) ho haurien fet, o simplement ho trobarien un fet natural que no té més. Rumia-ho

Clidice ha dit...

una bona nevada, si senyor! :)

Mireia ha dit...

Dines en un bar el propietari del qual és del madrid? mare meva que aqeust any la cosa pinta malament...

miquel ha dit...

Fàcil Francesc: enregistres el que et sembi amb el vídeo o la càmera ( te n'hauràs de comprar una de nova i ho muntes amb "Windows Movie Maker", una aplicació que té el teu sistema operatiu. Estic segur que et divertiries.
No acabo d'entendre el que em dius al segon paràgraf, però per dir alguna cosa, jo sóc l'avi respecte els joves que actualment fan pelis en vídeo: utilitzo la tècnica i suposo que m'allunyo quan els continguts i la intenció.

Ja ho pots dir, Clidice. Llàstima que les autoritats públiques i privades no van optar per paralitzar el país durant un dia: tots plegats ens ho haguéssim passat millor.

Ei, Mireia, quina alegria tornar-te a llegir encara que sigui per retreure'm les meves misèries i claudicacions -i les que no explico-!
Va, torna :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

el teu pare o el teu avi (entés genèricament) haurien considerat normal una nevada i no hi hauriem, donat més importància (de fet no en té), i el que si haurien fet era guarir-se fins que escampés per no trobar-se enmig del sarau.

miquel ha dit...

El meu pare, en el passat, no hagués trobat normal una nevada al meu poble, però segurament s'hagués resignat, quin remei en aquella època. El meu pare, ara, iamginant que no s'hagués mogut del poble, potser hagués considerat que l'administració pública, amb els impostos i mitjans actuals, no hauria de permetre que les companyies públiques i privades oferissin un servei deficient que el fes estar més de 24 hores sense llum i no sé sap quantes sense aigua. El meu pare, ara, potser hagués pensat que s'ha progresat molt poc en les qüestions essencials des de l'època del seu avi. De tota manera, el meu pare potser no hagués dit res fora de la família perquè era un homes excessivament discret i sofert.