Avui, mentre els equips d’Espanya i de Suïssa de la copa Davis de tennis, tots dos vestits de vermell passió i blanca innocència, comencen a jugar-se el passi a la següent ronda a la plaça de toros de La Ribera de Logroño, els diaris van plens d’opinions sobre la festa organitzada al Parlament de Catalunya sobre les corridas de toros.
Avui, mentre la televisió ens ofereix els partits de la copa Davis d’Espanya contra Suïssa –blanc innocència i vermell passió- des de la plaça de toros de La Ribera, a Logroño, els mitjans de comunicació van plens d’informacions i comentaris sobre la iniciativa veloç com la llum, sense necessitat d’escoltar experts, dels representants polítics de madrilenys i valencians de declarar la corrida patrimoni cultural i, entenc, de protegir-la. Reacció primària i lògica identitària a l’enrenou català a la qual se sumaran altres comunitats en un futur pròxim.
Avui, mentre vermells passió i blans innocents –qui és qui?- busquen sobreviure, no parlaré sobre els toros, no donaré la meva opinió una altra vegada –a qui li importa?-, no comentaré les intervencions dels experts o aficionats que han estat cridats al Parlament per divertir els nostres representants en un parèntesi a la seva avorrida i pretesament productiva activitat quotidiana. Avui només em queixaré de l’oportunisme, incompetència i –no m’atreveixo a dir prevaricació- desviació de funcions dels nostres polítics que, insensibles als problemes urgents que afecten realment als seus representats, converteixen l’hemicicle en una festa de banderilles i ablacions en lloc de legislar amb silenci i rapidesa.
Avui, apassionat i innocent, no em queixaré que els periodistes hagin articulat escrits festius amb motiu de la festa del Parlament. Com els puc retreure que diguin la seva i ironitzin sobre un tema presentat amb tantes dosis de flolklorisme i teatralitat? En canvi, els criticaré que no hagin recordat, ni tan sols de passada, que els parlamentaris han d’anar per feina i que, en la mesura del possible, han de ser eficaços i discrets i que no és propi de la seva funció magnificar un tema menor i intentar dissimular els temes importants del país.
Avui, momentàniament més apassionat que innocent, demanaré una vegada més als nostres representants –els representants reaccionaris d’altres territoris ja s’ho faran- que siguin professionals i no organitzin festes impròpies en la situació de crisi que la seva mateixa incompetència a ajudat a crear.
P S:
Finalment, totalment innocent, torno als periodistes: calia que mestre Cuní –s’ha d’estar al dia- s’afegís a la polèmica, més identitària que altra cosa, i preguntés a mestre Puyal la seva opinió sobre el tema? És clar que el doctor Puyal (properament en aquesta plaça) és gat més vell que mestre Cuní i sap com torejar preguntes incòmodes.
AL TREN
Fa 10 hores
4 comentaris:
Interessant, molts matins m'ho miro i aquest dia no ho vaig veure.
Quin parell...
Sobre els toros, ja no vull ni opinar, ja ho he dit tot en d'altres ocasions, si no existissin potser els haurien d'inventar, ara... i prohibir, he, he.
ostresssssssssss, hem posat el mateix BE cultural, jajajaja! fins demà, company!
Sobre aquest tema, jo ja vaig donar una opinió fer contestant un post d'un exalumne brillant, ara estudiant de periodisme i blogaire.
Bàsicament deia que, per a mi, avançar en la cultura implica com a mínim modificar "la fiesta" mirant d'evitar la mort de l'animal com a espectacle, i que l'argument de la tradició no és massa vàlid.
Dit això, sí que queda clar en l'entrevista que en Puyal és un gran mestre, però no pronunciar-se no em sembla cap virtud. En tot cas un recurs de supervivència ben legítim, però no fa avançar les idees, la dialèctica de les coses, relativitzar-ho tot equival a un no discurs.
Una cosa és constatar -com fa en Puyal- que molts temes són molt complexes, però al cap i a la fi s'ha d'acabar triant. Crec que a més de ser intel·ligent, s'ha de ser valent.
___________________
Sí, Júlia un bon parell. T'imagines un programa conduït pls dos? Impossible.
I jo ja saps que també he dit la meva sobre els toros, que m'interessn molt menys, com a la majoria dels catalans, que uns altres dos-cents vint-i-sis temes que tinc pendents de tractar. Potser per això avui he preferit no dir res de nou.
Fins demà, Arare. Ara mateix passo a veure't.
Potser tens raó sobre el que dius de l'evolució de "la fiesta", Sani, encara que a mi em sembla que les evolucions en la mesura del possible han de ser naturals o naturalment forçades, i l'espectacle d'aquesta precipitació pàtria em sembla lamentable i, insisteixo, políticament oportunista, ja es veurà com acaba.
Sobre en Puyal, potser també tens raó, però jo opino que en realitat el que el mestre vol dir és que la pregunta que li fa Cuní no li interessa gaire, per no dir gens, com a mi no m'interessaria gens ni mica una pregunta sobre la vida de Mahoma, per bé que molta gent mata i mort amb el seu nom i amb nom del déu de tots, que al cel sigui.
Llàstima que no tinguem l'oportunitat de debatre sobre aquest tema intrascendent -el primer, vull dir- en directe.
Publica un comentari a l'entrada