4.3.10

contra rellotge

Entro per fer temps al Carrer de l’oci, a la part baixa de Calàbria.. És una botiga singular que comença amb un passadís ample, amb prestatges metàl·lics fins al sostre plens de llibres a mà dreta, i, a l’esquerra, a part de la caixa, discos i DVDs en diversos expositors; també hi ha una quantitat limitada de joguines. El local s’eixampla al fons en una gran sala dedicada als llibres, la majoria exposats sobre taules. Un espai amb característiques de magatzem que em recorda la meva època d’empaquetador de la Planeta, en què abunden aquells llibres dels quals es van fer edicions excessives o no van tenir l’èxit previst.

Com que no puc quedar-me gaire estona faig una passejada superficial conscient que deixo de veure alguns títols que potser m’interessarien. Al final em compro un llibret de velles fotografies (moltes de Fargnoli) de l’Estartit preturístic o gairebé (Viena-Columna), pensant que li pot fer gràcia a la Joana, i La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal. En total, quatre euros.

Per què em compro La passió segons Renée Vivien? Per què encara no me l’havia comprada? La llegiré? Quan?







14 comentaris:

Pais secret ha dit...

Les fotografíes de Fargnoli són el mirall de tota una època.A casa en tinc un munt i sempre m´havien explicat el que diu l´enllaç,que anava de poble en poble en bicicleta per fer "retratus".
Si no vaig errada, el seu besnét també es dedica a la fotografia.
Bon dia Pere!

Clidice ha dit...

caram! quants llocs que no conec i quantes coses que no sé! gràcies! :)

pere ha dit...

Bona tarda, PS (no m'agrada dir-te PS, ho trobo massa americà, i com que no recordo com t'he de dir, m'hauré d'inventar un nom si continua la nostra relació).
Em fas enveja com a posseïdora de fotos de Fargnoli, a veure si ens podem veur alguna, són delicioses.
Has vist que a primera línia de mar només hi havia el Montserrat :-)?

Gràcies a tu, Clidice, per compartir-los i per explicar-nos les coses que saps.

F.Puigcarbó ha dit...

No sóc jo molt de deixar comentaris, entro llegeixo i me'n vaig. Sovint perquè el comentari ja ho diu tot i només es tractaria de reblar-lo, i altres vegades perqué no sé exactament que dir. Com mai m'acabo d'assabentar de res, que vols dir: que a partir d'hui ja no es podràn deixar comnentaris? Em sembla bé, hi estàs en el teu dret, jo entraré igual i si tinc quelcom molt important o trascendet a dir-te ja t'ho faré saber.

Salut.

Júlia ha dit...

pel carrer de l'oci ke dius hi passo sovint

pere ha dit...

No siguis dolent, Francesc: "com que mai m'acabo s'assabentar de res..."
No home, els "sense comentaris", només és un joc més, momentani, que no permet jugar a posar comentaris, avui.

Ho vaig pensar, Júlia. Vaig pensar que potser no et queia gaire lluny de casa.

Júlia ha dit...

Abans era més gran, el doble; pertany a una antiga llibreria que es diu Torradas. Encara que es del barri veí de Sant Antoni em pilla a prop de casa, efectivament. L'altre dia m'hi vaig comprar un parell de pelis.

Albert ha dit...

Un llibre més de la MMM (aquest és la novel·la?). Hi ha tants per quès a la vida (i, segurament, molts perquès, també). Ja contaràs.

kika ha dit...

o sigui que avui hem de deixar els comentaris aquí?

jaka ha dit...

Bon dia !!!

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Pere (MA,

El comentari que et volia deixar aquí, no passa la prova del servidor de Blogger, que només admet un màxim de 4096 caràcters, i no m'abelleix ara tallar-lo en dos o tres trossos...
Prefereixo penjar-lo sencer al meu blog, com a postcomentari i així, de passava, forço alguna visita suplementària ;-)
Espero que m'ho perdonis i no t'hi emprenyis massa.

És aquí :
Postcomentari : comentaris al blogs
________________




_____________________________

pere ha dit...

Ja veus, Júlia que ho he encertat, un sisè sentit em deia que un local amb la història d'aquest havia de ser visita obligada per a tu. La meva germana, que viu molt a la vora, hi va de tant en tant amb les nenes a veure que troben.


Albert, després de fullejar-lo estic pensant de deixar-lo per l'estiu. Potser contaré.


M'agrada el teu comentari, kika :-)

Bona nit, jaka! Fa temps que no ens ho diem en persona. Ai!

Ja m'hagués agradat el teu comentari fragmentat aquí també, Sani.
He passat per casa teva a llegir-te, però esperaré una mica per comentar-te, no em voldria prcipitar.
Em sap greu que no ens veiem demà.

Albert ha dit...

Gràcies, pere.

pere ha dit...

Ja ens diràs, Manel :-)