El dijous a la tarda vaig anar a la Jaume Fuster al lliurament de premis dels Jocs Florals Escolars de Gràcia (els guanyadors competiran a la Gran Final de Barcelona). El jurat, com sempre, estava format sobretot per docents i escriptors de literatura infantil i juvenil del barri (potser en podeu reconèixer algun en la imatge de la capçalera). Em pregunto, sense cap ànim de desmerèixer ningú, per què no formen part del jurat autors no especialistes, entre ells, algun poeta, tenint en compte que la meitat dels premis són de poesia.
Em va semblar que hi havia textos força bons, alguns simplement ben escrits i d’altres que tenien la gràcia de l’edat. Mentre els premiats sortien emocionats a recollir els premis, vaig jugar a imaginar-los de grans, tant físicament com literàriament. Algun es dedicarà professionalment a l’escriptura? Se’ls recordarà? Algun triomfarà? Possiblement alguns ho podrien fer, dependrà de la seva voluntat i dels estímuls que vagin reben, i de l’atzar, és clar. Vaig apuntar dos noms.
Caminant de tornada cap a casa, vaig fer-m’ho venir bé per anar a Taifa, excel·lent llibreria del carrer Verdi. Fa dies que tinc al cap les orquídies i em va semblar que allí, entre els llibres vells, podria trobar l’autor que busco i que deu fer anys que no es reedita en castellà i no sé si s’ha editat mai en català. Busco minuciosament entre les S, però no trobo cap novel·la d’ell, així que a la sortida, al senyor que està davant de la pantalla de l’ordinador i que potser és el propietari, li pregunto si tenen res de ... No m’entén a la primera i repeteixo: Rex S T O U T –lletrejo el cognom-. Em mira, reflexiona a penes un instant, suficientment per dir-me:
-Això és d’una altra època.
En el temps que dura la frase, em sembla detectar sentiments diversos en la seva mirada: pena per un lector que es dedica buscar llibres de segona o tercera categoria quan té tantes meravelles literàries al seu abast que segurament no ha llegit, estranyesa per l’aparició d’un lector sorgit de la nit dels temps; sensació de pèrdua de temps...
No és possible trobar literatura ínfima (?) o d’època (?) en una llibreria que també ven llibres de segona mà? Què fan amb els llibres que no consideren dignes, però que els arriben en algun lot? Donada la singularitat de la meva pregunta, no li va passar pel cap interessar-se per què algú busca un autor descatalogat? I si la meva intenció era ...? Quina podia ser la meva intenció en buscar aquest autor? Potser sóc un lector capriciós que cerca autors nascuts els mateix dia que jo encara que sigui d’un altre any? Bé, és una opció tan vàlida com qualsevol altra.
I si li hagués preguntat per Chandler, nascut dos anys després? O per Hammett, nascut vuit anys després? O per Edgar Wallace, nascut onze anys abans? O per Agatha Christie, nascuda quatre anys després i morta un any després? Continuo amb la nòmina?
I si hagués preguntat per Ramon Llull, el nostre primer escriptor famós? Continuo la llista fins al segle XIX? M’hagués dit que són d’una altra època?
D’acord, em vaig emprenyar interiorment com un nen petit, però és que va triar la pitjor resposta possible. Per què, per la raó que sigui, no podem llegir –i gaudir- actualment les aventures de Nero Wolfe i d’ Archie Goodwin?* Cony de cànons, prejudicis o ignorància. O potser res de tot això, sinó la tria inconscient i innocent d’una oració simple, o el cansament del dia, o una intenció que se m’escapa.
En fi, que, malgrat tot, vaig sortir ben dignament deixant anar, plenament conscient de la tria i l’ocasió:
-El Quijote també és d’una altra època.
No se si la meva frase li devia semblar pedant, imbècil, agosarada, anacrònica, patètica, desinformada. Tant s’hi val. Qualsevol dia em passo per Inetllibre, al carrer Legalitat per comprar una edició d’Stout de l’editorial Orbis.
* De la Wikipedia:
Las historias de Nero Wolfe fueron nominadas como Mejor Serie de Misterio del Siglo en Bouchercon 2000, la mayor convención de libros de misterio del mundo, y Rex Stout fue nominado como Mejor Escritor de Misterio del Siglo.
↑ Walker, Tom "Mystery writers shine light on best: Bouchercon 2000 convention honors authors"; The Denver Post, 10 de septiembre de 2000. Los otros cuatro nominados fueron Raymond Chandler, Agatha Christie, Dashiell Hammett y Dorothy Sayers. Christie fue electa como la Mejor Escritora de Misterio del Siglo, y el personaje de Christie, Hercule Poirot fue elegido como el Mejor Personaje de Misterio del Siglo.
se busca poeta
Fa 3 hores
9 comentaris:
Relaxa´t Pere, potser el cultiu d´orquídies blanques t´aniria bé, més que la recerca de les negres.
Hi ha venedors de llibres ( que no llibreters)que més valdria que es limitessin a treure´ls la pols i prou. La teva resposta em sembla encertadíssima, ets ràpid de reflexes.
La veritat és que a Barcelona hi ha una llibreria de prestigi i pedigrí amb un llibreter suposadament de prestigi i de vegades li he sentit dir cada bestiesa al públic que consulta que m'han agafat ganes d'intervenir i contradir-lo... però, em sap greu. En el fons sóc bona...
Hi ha molts suposats entesos als quals 'el valor se'ls suposa'.
I a veure si no busques relíquies, ep.
hauràs d'anar a l'ebai aquest:
http://shop.ebay.com/i.html?_nkw=rex+stout&_sop=12&_dmd=1
Em mira, reflexiona a penes un instant, suficientment per dir-me:
-Això és d’una altra època.
En el temps que dura la frase, em sembla detectar sentiments diversos en la seva mirada: nostàlgia pel temps passat, quan els llibres de Rex Stout conversaven amb discos de Led Zeppelin i pòsters de Barbra Streisand, desconsol pel dia que la Mireia va trencar amb ell amb un simple “Adéu, me’n vaig” escrit amb lletra grossa a totes les pàgines d’un llibre de Rex Stout, ressentiment pels dies perduts en conspiracions antifranquistes quan intercanviaven convocatòries encriptades a les pàgines d’un llibre de Rex Stout, tristesa pel llibre de Rex Stout que va deixar i no li van tornar mai i que va provocar la ruptura amb un amic.
Salutacions cordials.
Per cert, a iberlibro hi ha un bon grapat de títols. ;-)
Salutacions cordials.
Benvolgut, no busquis més - el tinc jo, demà te porto.
Sento els maldecaps.
X
Ai que em sembla que sé quina és la llibreria a la que es refereix la Júlia...
Ostres Pere, ja era hora poder conéixer la teua fesomia; aquesta càmera ho tapa quasi tot, però ara veig que gravites al costat de la llum.
I la Júlia és una àguila... quina visió de les coses que té... i ben barates.
M'ha agradat també la paraula perduda que cercaves amb la mare i el gat.
Me n'he adonat que gaudeixes com un xiquet amb el nou ull de peix que t'has comprat. Precioses les fotos, els cels. Ja se sap, és Bar- -ona.
Una abraçada.
Benvolgudes i benvolgut, començo per agrair-vos els suggeriments sobre on trobar en Rex Stout. Des que vaig escriure el post, ja m'he baixat sis novel·les seves en format doc, malgrat que qui sigui continua tenint els drets d'autor de la seva obra. Internet és terrible, no es respecta res.
Ja tens raó, A., però, com es pot deixar de buscar les orquídies siguin del color que siguin?
Possiblement l'ànecdota explicada des d'una altra subjectivitat seria ben diferent i la meva resposat va ser un pèl precipitada, no ho sé.
Em sembla, Júlia, que sé de quin llibreter parles. A vegades tenim -tenen- el mal costum, provinet de quan hi havia un sol déu, de crear litúrgies exagerades a l'entorn dels mortals. és més culpa nostra que dels simples mortals.
Gràcies per l'enllaç. T'has fixat en les diferències de preus. Això dels col·leccionistes...
Ah, llibreter, una bona recreació literària que vés a saber si es correspon a la realitat, potser sí, encara que la realitat és el que menys importa. Podríem jugar a imaginar totes les versions a partir de la frase.
De tota manera, em sembla que en aquell moment ni el llibreter va tenir temps de pensar tot això ni jo de pensar el que he escrit.
Gràcies pel suggeriment; a Iberlibro he trobat la llibreria que esmento.
Bon cap de setmana llarg.
Ja ho sabia, X, però necessitava una història :-) Ni se t'acudeix potar-lo.
Jo també he pensat en una en concret, Mireia. Li haurem de demanar confirmació a la Júlia.
Uf, príncep, just ara que estic pensant a enfosquir la meva imatge... ;-)
Gràcies per pssar a passejar amb la mare i amb mi i que t'agradés.
La veritat és que sí, que les prspectives d'un gran angular són divertides i les llums de Barcelona ens oculten el firmanment però en contrapartida ens deixen colors canviants.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada