Constitució, Estatut i literatura

Ja és emprenyador que la sentència sobre l’Estatut s’hagi concretat la revetlla de sant Pere, més conegut com Pedra, que va ser crucificat de cap per avall. Per mi, i no vull semblar paranoic, que els sentenciadors han triat conscientment aquest dia.

Com que no he llegit les modificacions estatutàries, no tinc criteri per concretar la meva opinió sobre els punts retocats o suprimits, però a primera lectura dels mitjans se m’acuden uns quants pensaments, frases o sentències més pròpies de Facebook que d’un bloc seriós com aquest.

1.Insisteixo en la idea, per raons exposades anteriorment, que la Constitució espanyola és obsoleta i qualsevol sentència sorgida dels seus intèrprets oficials és anacrònica.

2. Se’m pot dir que sóc cap quadrat i ho acceptaré, però no entenc que els deu màxims experts en Constitució –entre no sé quants milions d’espanyols, catalans inclosos- no es posin d’acord entre el que s’adequa a la Constitució i el que no: 8 a 2, 6 a 4... La Constitució, com la literatura, sembla que depèn de la interpretació dels lectors. La idea m’agrada perquè confereix, aparentment, seriositat a la literatura, cosa que mai ha necessitat, però barrino que implica frivolitat en la Constitució o en els seus intèrprets, cosa que em sembla preocupant però perfectament comprensible.

3.Una llengua, una nació. Aquí no accepto cap matís. Continuo sent cap quadrat.

4.Em nego a participar en una previsible jornada multitudinària reivindicativa. La meva reivindicació és indefinida.

5. Tinc curiositat per veure com reaccionaran els valencians i els andalusos –perdço, si cal, per l’agermanament- davant de la retallada de les seves respectives Constitucions. Ep, he dit només curiositat.

6. No tinc gaire curiositat per saber les reaccions dels partits polítics. Si fa no fa, ja les podria concretar ara mateix.

7. Que consti que l’Estatut –fins i tot el primer- sempre m’ha interessat relativament. No sé fins a quin punt aquesta afirmació es contradiu amb les anteriors.

Em falta concretar tres punts, possiblement els més interessants, però tampoc se’m pot demanar més agudesa immediata que als professionals que s’allargaran sine die en el que ja sabem.


(Desmenteixo categòricament, en la mesura que puc, que el gest del gat de la capçalera tingui res a veure amb l’apreciació de l’apunt d’avui o amb qualsevol dels punts del seu articulat. Però mai se sap amb els gats)