2.6.10

res

Jo só l’apòcrif que tu creus insigne!
J. V. Foix. Sol, i de dol

Res, que feia dies que tenia ganes de deixar aquest vers aquí.

4 comentaris:

jaka ha dit...

Bona tarda Pere,
“De lluny tothom crida: la mar! la mar! ; però en ésser-hi al davant, calla hores i hores.”
Fa dies que tinc a Foix a la tauleta de nit... m’encanta llegir-lo i llegir-lo.
Fins aviat,
:)

Clidice ha dit...

doncs m'agrada, gràcies :)

PS ha dit...

I bé...ja has quedat ben descansat després de deixar-lo anar?

Em va costar molt aquest senyor quan feia COU, era un pa de mal rosegar. Ara en canvi, llegir-lo és com un joc, hi ha dies que encara no l´atrapo i n´hi ha d´altres que és un goig.

miquel ha dit...

Jo, que aquests dies també l'he anat llegint, m'ho passo cada vegada més bé.
Fins d'aquí una estona, jaka :-)

M'agrada que siguis de tant bon conformar, Clidice ;-)

Dona, A., una mica sí. Ara només em faltarien 13 versos més per completar el sonet, però no m'en sortiria, per incompetència i per pudor.
Exacte, exacte, ja és això, un joc amb regles i sense en què de vegades quanyes i d'altre no acabes de captar.