el tunel

Vaig arribar un pèl tard a l'aula, potser cinc minuts, però encara no havia començat la classe. Una parella de companys es van encarregar de connectar l'ordinador a la pissarra digital mentre el professor escrivia unes paraules clau a la pissarra tradicional. Com que si t'has emportat l'ordinador a casa i l'has fet servir cal tornar a configurar-lo, vaig buscar el paper (alguns tenen una memòria prodigiosa): 192.168.130.183 / 255.255... Bé, no escric res més perquè sembla que són xifres altament secretes que només jo posseïa en aquell moment (el meu proveïdor no assistia a classe). Vaig facilitar les claus a algun altre que havia gosat connectar-se a l'exterior i aproximadament al cap de vint minuts de resoldre problemes menors ja estàvem a punt d'iniciar l'antepenúltima sessió presencial de tres hores.

El professor ens va dir que treballaríem amb GIMP, un programa de tractament d'imatges amb finestres flotants que ja teníem carregat (oi?) als ordinadors. Ens va parlar d'altres programes que feien les mateixes funcions i que alguns ja devíem conèixer. Al cap d'una bona estona va preguntar si algú li volia deixar el seu pendrive (els deures de la classe anterior consistien a portar alguns arxius d'imatges) i una voluntària de primera fila, potser una mica forçada, va dir-li que podia utilitzar determinada imatge d'un restaurant. Sorpresa, la imatge omplia tota la pissarra i més. El professor ens va explicar els passos a seguir per escalar-la, és a dir, reduir-ne la mida, perquè les imatges tan grans l'únic que fan és ocupar espai innecessàriament. A continuació, cadascú havia de triar una fotografia i (des de GIMP, recordeu?) i reduir-la a 320 píxels d'amplada, etc. Finalment, calia pujar la foto al bloc (encara no sé si el professor pronuncia bloc o blog). Jo, com que estava a la darrera fila i el professor no em controlava la pantalla, vaig fer una mica de trampa i vaig fer servir el programa PHOTO-PAINT, de COREL, que és el meu preferit, per transformar la foto abans de pujar-la al bloc (jo pronuncio bloc). En total, crec que tot el procés em devia durar set o vuit minuts perquè em vaig distreure amb alguns detalls que no vénen al cas.

Algú pot pensar que no em calia tantes línies per explicar una activitat tan senzilla. De senzilla, res. Ara ho pot semblar, però si realment ho fos, el professor no s'hagués passat més de dues hores explicant-nos-la. La veritat és que li envejo la capacitat pedagògic. Si jo fos capaç, per exemple, d'explicar un tema aparentment senzill -alguns diuen que obsolet- com el de l'accentuació gràfica en només dues hores de manera que tots els alumnes acabassin accentuat com cal, em sentiria l'home més feliç del món; imagino que com el nostre professor quan va veure que gairebé tothom havia aconseguit fer un post construït únicament amb una foto.

La propera setmana, el professor ens ha assegurat que dominarem l'art de fer núvols d'etiquetes i que ens parlarà dels marcadors socials. Ja voldria que fos dimecres, que estic segur que això dels núvols m'apassionara; el tema dels marcadors socials, no tant, que ja sabeu que tinc tendència a la misantropia.

Per cert, la foto que vaig penjar al bloc va ser una part d'una instantània feta fa dues setmanes, en aquell moment del dia que la llum natural desapareix per deixar pas a l'artificial i es crea una mena de tunel il·luminat al final. La Joana diu que li agrada; jo, després, vaig pensar que potser era una metàfora del curset (m'he de mirar què diu el full d'inscripció per si vaig posar una creu en el lloc equivocat): al final de tot, els professor ens explicarà com funciona la pissarra digita, cosa que tampoc no deu ser tan important o segur que és força més senzilla i intuïtiva que la construcció d'un bloc. Hi ha algú que no es vegi amb cor de fer servir una pissarra digital després de set o vuit minuts de tenir el punter a la mà?



el tunel