És possible que aquest cap de setmana anem a Valladolid. M'agrada Valladolid... i Salamanca i Palència... Burgos, no tant. En fi, que m'agrada Castella.
La Joana em diu que, tal com estan les coses, la meva fonètica catalana -i pensar que de petit m'acostava al bilingüisme fonètic perfecte-, que no el meu vocabulari, més aviat ric i precís en llengua espanyola, em delataran, i que ja veurem si podrem resistir retrets diversos, per no parlar de mals majors. Li responc que no passi ànsia, que d'aquí a divendres faré pràctiques d'andalús, que si resulta una mica exòtic sempre puc dir que és d'un poblet ignorat de muntanya, que, de tota manera, després de les paraules de Puigcercós, parlar andalús amb qualsevol accent, fins i tot del Baix Ebre, ens obrirà moltes portes i potser, qui sap?, ho tindrem tot pagat. La Joana, dubta, mou el cap escèptica, desconfiada, em blasma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Ho tenim malament, Pere. Jo vaig estar no fa gaire per terres andaluses i sempre et sortien amb allò tan enutjós de : Si al menos todos los catalanes fueran como ustedes, sería otra cosa.
El meu consell és que hi aneu parlant francès o anglès. Sereu més ben tractats que els autòctons i no haureu de justificar-vos davant de molta gent i els seus induïts prejudicis.
jo també sempre marxo amb por... però vols dir que n'hi ha per tant?
Mai he tingut cap mena d'angúnia, la meva fonètica castellana es tremenda, oigue, semblo en Capri, i a part d'algú sense massa interès, tothom m'ha tractat la mar de bé. Això si, no "confraternitzo amb els nadius" ;P Jo viatjo i prou :)
Jo viatjo sovint per gairabé per tot l'Estat i literalment no he tingut cap problema i cap comentari,ni tan sols el que comenta l'amic Alberich, si que es fan, peró contra els polítics. Suposo que un dia em trovaré un troç de quanum (ara no se qui ho deia,peró m'ha vingut al cap) i el tindre que soportar...
Abrigat que allà fa molt de fred
Em sembla no ha entrar el comentari: Bé, et deia que no has de tenir cap problema, he voltat molts anys per castellà, León i Extremadura on si vaig tenir algún problema, pero no a Castella. Aprofita si opots per anar a visitar León i sobretot la seca Catedral que és una meravella, ah! a Valladolid a la plaça major, no se si encara hi és, però abans hi avia un restaurant que es deia "Pan con tomate". Sobretot, procura no ser massa simpátic ni efusiu, aleshores si queet caurà alló de: usted no parece catalán con lo simpático que es. Bona estada
Oh, no, un altre blog amb gats! ;)
Jo sóc a Navarra, ara mateix... de moment ningú ens ha mirat malament, és clar que en cap moment ens hem dirigit a ningú en català... jo crec que REALMENT creuen que som polonesos (que no polacs!)
Això si: mengem com uns reis i fot un fred que pela! Agafa roba d'abric, Pere, no sigui que et constipis!
abraçada ben forta.
Bé, Alberich, a mi, parli el que parli, que parlo poc, això de si tots fossin com tu segur que no m'ho diran. De tota manera, segurament passaré, si finalment hi vaig, la major part del temps amb la família, i no em caldrà plantejar cap estratègia. Ja es veurà.
No, kika, segurament hi haurà més aviat normalitat, sempre que no entri en converses de tipus polític.
Clidice, ara deu fer tres anys que no vaig per castellà, però la veritart és que mai no he tingut cap problema, encara que sí que hi ha hagut algun malentès i algú m'ha preguntat com és que encara teníem aquesta dèria de parlar en català.
Segur, Ferran, que si no entres per casualitat o volgudament en alguna conversa especialitzada tot funciona més o menys normalment. A més, els catalans som tan prudents...
El que em fa por és el que dius a la darrera línia: el fred.
La veritat és que conec una mica Cstellà, sobretot Toledo, on vaig fer una part de la mili i Valladolid, d'on era el meu pare i on he anat de tant en tant -darrerament molt poc- i on, potser, encara em queda un pinar :-)
No pateixis, per simpàtic no em diran res.
Gràcies pels desig.
Sembla un gat, C., però em sembla que és un japonès (fixa't en els ulls).
Ah, Arare, Navarra, segons quina part, és una terra germana, encara que són més llestos i, a més, no es preocupen gaire pels altres.
Fas bé de dir-me això de l'abric. Si em fa mandra anar, és per la possibilitat de fred (i pluja, potser)
Una abraçada, maca.
No cola: si no porta màquina de fer fotos!
C.
Com que no, i què et penses que li penjava al coll?
Publica un comentari a l'entrada