Qui ho hauria dit que la visita papal em donaria material per a tres posts. Certament, no és el Papa ni la moguda política o dels mitjans de comunicació, tot més o menys previsible, el que m’ha interessat més (del Papa, trobo intolerable la impunitat de la seva declaració de la laïcitat espanyola comparable a la dels anys 30. Un suggeriment d’una nova creuada?), sinó les diverses manifestacions populars, les banderes posades i contraposades als balcons, el Virolai a la plaça de la Catedral, seguit d’una arenga espanyolista, la pantalla gegant de l’altar de l’església de la Concepció, les converses públiques i privades de la gent... El que m’interessa, el que em crida l’atenció, són sempre els petits fets quotidians, assumibles, de vegades sorprenents. La massa m’esborrona, però entenc –ho procuro- l’individu i busco el discurs singular, la manifestació personal, encara que es pugui correspondre a la de centenars d’individus.
D’avui, i n’he escoltat molts, singularitzo un discurs, un cant, un poema. Potser alguns barcelonins la coneixeu perquè sovint l’heu vist a la Rambla, però, com jo, no sabeu qui és. Potser esperpèntica, potser patètica, potser contradictòria, potser entranyable. Una mica la representació d’aquest circ papal.
10 comentaris:
Impressionant aquesta dona.
Confesso que l'havia vist alguna vegada per les Rambles de Barcelona.Em recorda aquella Barcelona de l'Ocaña i cia...(cutre, autèntica, bohèmia, transgressora i canyí; tota una raresa en el món actual amb molts "friquis" però poca autenticitat)
Em quedo amb el seu missatge "¡Amor y paz!" és un missatge molt nadalenc però vaja, d'aquí quatre dies ja hi som a Nadal.
Et felicito. Un video molt autèntic.
Molt bo el vídeo!!!
Déu ni do quin espectacle que tenim per ahi!!! Sort que em pilla una mica lluny.
Impressionant, Pere!
Aquests "grans aconteixements" ja les porten aquestes coses. Criden aquests personatges a fer la seva pròpia interpretació i a donar-los els seus minuts de glòria.
M'ha agradat el comentari del Gabriel i quins records l'Ocaña i companyia...
és un anunci de l'Hereu?
Ja sé que tota comparació és odiosa, però ja se'n recorda aquest Senyor què passava als anys trenta la seu país?
Les coses petites són més autèntiques encara que s'hagin de posar entre cometes! Gràcies pel reportatge que no sortirà a TV3.
im-presionante
L'he vista sovint, havia estat artista, i de vegades porta fotografies de la seva joventut. Bé, ara també és artista, una mica felliniana, això sí.
A mi també em recorada Ocaña (la dona, encara que aquí no es veu, té una mica la seva cara)i la seva època.
Ens quedem, doncs, amb aquest missatge. I el de Gaudí poeta; encara que no tothom participi de la poesia de Gaudí.
Gràcies, Gabriel. També és un vídeo casual i marginal
Em va semblar que l'havia de pujar, Joana, encara que no representa en absolut la festa sinó el personatge i un temps gairebé passat.
Em va sorprendre, veure-la allí, Rita, i el seu discurs improvisat, força coherent.
Mai no he sabut el motiu d'aquesta necessitat de mostrar-se d'alguns personatges, i per això no puc valorar l'actuació en aquest sentit.
No, Jesús. L'Hereu s'esgarrifaria.
Potser és un reportatge una mica groc, Macondo. Hi havia alguna càmera oficial filmant. No sé si ho van passar.
La veritat és que la reiteració del Papa en alguns aspectes dels altres Estats cansa, per no dir altres coses.
Sí que ho era, Mireia, al menys en directe. I tot de turistes i fotògrafs, jo inclòs, com si veiéssim un número de circ.
Continua sent artista, com tu dius, felliniana. Potser algun dia l'inclouran en alguna pel·lícula.
jo no l'havia vist mai!
Doncs ara, Arare, l'has vista en una actuació irrepetible, espero.
Publica un comentari a l'entrada