21.3.11

la lluna i la primavera

Abans d'ahir de matinada, la lluna que ja es ponia darrere dels edificis de l'oest va entrar per la finestra i em va desvetllar d'un son encara no encetat. Ahir, lluna plena que ens deien que no havíem vist tan brillant i tan propera des de feia 18 anys -on serem d'aquí a 18 anys?-, em va fer l'efecte de ser més o menys com sempre que és plena -una mica més brillant?-, al menys en aquesta illa de l'Eixample. El que restaven desperts -poques finestres en deixaven constància- continuaven fent la seva via interior i no vaig veure ningú mentre mirava la lluna i anava aclarint, a base de segons, l'espai que compartim. Avui, a les 00:21, just en el moment que apareixerà aquest post, comença la primavera. Diu Jofre Janué:
La propera mitjanit comença la primavera, concretament a les 00:21h. Aquesta primavera serà la segona estació més llarga de l’any amb una durada de 92 dies, 17 hores i 56 minuts, pràcticament un dia de diferència amb l’estació més llarga, que a l’hemisferi nord és l’estiu. L’arribada de l’equinocci de primavera com, ja sabeu, implica que la durada de la nit sigui la mateixa que la del dia i que a partir d’ara el dia es vagi fent més llarg que no pas les nit. De moment els pronòstics climàtics indiquen una primavera amb poques alteracions respecte els valors de promig, potser amb una tendència a ser més aviat humida.

Demà ens llevarem com sempre -una nova primavera, la lluna que minva-, però sabent que la crisi, una més de les crisis, té solució:

¿Cuándo se acabará la crisis?
Cuando tengamos un crecimiento por encima del 2% y creemos empleo.
¿Alguien sabe lo que hay que hacer para crear empleo?
Yo sí. Que en la negociación colectiva se refuerza la flexibilidad interna de las empresas...



ISO 2000 - 18mm - 1s - F/3,5
 

ISO 2000 -18mm - 3s - F/3,5


















ISO 2000 - 18mm - 4s - F/3,5


















ISO 200 - 270mm - 1/2000s - F/6,3


















3+4

4 comentaris:

PS ha dit...

Hem començat bé Pere, amb inspiració i una lluna molt lluminosa. Però, home, de cop i volta ens plantes una bufa amb el coi de la crisi! Tan bé que s´hi estava allà dalt.

D´el que fas amb les fotos i la lluna se´n deu dir bruixeria , no?

miquel ha dit...

És el que passa, A.: quan sembla que tot funciona i veus el món a la llum de la lluna, hi ha un pensament intrús que et desfà el cel i et torna a la terra. És la vida, i s'ha de dir.

Gràcies, però és gairebé tot autòmàtic, com la llum que ens il·lumina, poc o molt :-)

X ha dit...

Quina lluna! Jo la mirava, de cua d'ull. Encara no he aconseguit fer-li una foto raonable :(

miquel ha dit...

Saps, X, al final a les fotos de la lluna només surt la lluna, més gran o més petita,i arribés a la conclusió que mai no podràs captar-la i que més val viure-la ;-)