En tornat del mercat -demà és festa, cosa que al barri simplement vol dir que tanquen les botigues-, trobo una papallona petita, no més gran que l'ungla del polze, que juga amb les plantes de la terrassa. En aquest ambient urbà, les papallones són escasses i aprofito l'ocasió per afegir-me al joc. De la
plumbago al gerani i del gerani al pebroter nan, el recorregut és escàs. Quan m'hi acosto massa se'n va, però torna de seguida i continua els trajectes erràtics aparentment aleatoris. El gerani li té el cor robat: hi roman més estona que en les altres plantes: en les flors, en les tiges ,en les fulles. Acabat el dinar -el meu-, encara continua una estona immòbil o suportant els petits remolins de vent que la fan tremolar. A la fi, se'n va sud enllà -ziga-zagues com d'oroneta- sense cap senyal de comiat. Qui sap si aviat hi haurà unes petites erugues que aprimaran les fulles del gerani? Ai!
Sobrat de temps com vaig, busco papallones en les bestiaris de Carner i Pere Quart, però no en trobo. En canvi, a Internet se m'acosten
desenes de papallones.
Damunt el raig de sol
la papallona avança
com follament empesa
per un alè de vent.
Albert Ràfols-Casamada
La M. ha tornat a l'institut. Més dona , més plena, tan silenciosa. Està una mica enfadada perquè ha de repetir curs, però està orgullosa d'haver après a cosir, a cuinar, i tantes altres coses que si no hi ha cap sorpresa li seran fonamentals en el seu futur. És possible que la M. hagi deixat enrere
el món de les titlis.
A la nit, com que és festa major, cal amenitzar la vetllada amb una mica de música.
6 comentaris:
Són boniques les papallones, les de debò i les associades. Tanmateix vigila el gerani, que la bellesa, a voltes, resulta devastadora.
Tinc fòbia als insectes, però de tots les papallones són els que em causen més pavor i rebuig. Quan en veig una, em paralitzo de la por. No puc, les trobo fastigoses, en canvi el teu text és preciós, has tret bellesa de la cosa més... Una abraçada
Pere...compte amb les papallones i els geranis. Hi ha una papallona en concret que t'omple els geranis d'ous i, per tant, d'unes orugues que se'ls acaben menjant...Jo he perdut 3 geranis però dec haver guanyat papallonetes. Salut!
També et diria que vagis amb compte amb la papallona dels geranis, és petita i marronosa i te´ls deixarà secs.
Jo els ruixo cada quinze dies amb un líquid especial per combatre-les, però tot i així són persistents.
M´ha agradat retrobar la M. al teu costat.
aquestes damiseles tant sutils son unes destroiers de campeonat acaben amb tot jo porto anys de lluita i per ara cada temporada guanyo.
un post magnific com tots.
Benvolgudes totes, també la Carina que no en parla però per si de cas: sóc conscient de l'amença de la papallona i em sabria greu el patiment del gerani, l'únic que tenim actualment, però el pas de la papallona, encara que sigui efímer i pugui ser letal pel gerani sempe és benvingut; recordeu, a més, que la felicitat gairebé mai és completa.
Què hi puc fer, Clidice. Bé, bé, ja ho tinc en compte.
Em sorprens, Carina, i m'agradaria investigar les causes d'aquest pavor que maniefestes envers les papallones, un dels pocs insectes que sovint oblidem que són insectes.
Gràcies per pensar que t'he fet oblidar la por i el fàstic per un moment.
Una abraçada
Salut, Núria. Potser em passarà com a tu... i és el meu únic gerani! Espero que no em consideris cruel si penso que és més fàcil aconseguir geranis que papallones, tot i que els geranis solen ser infinitament més fidels a l'amo.
A., què et sembla, la papallona de les fotos és l'assassina dels geranis? De fet, ja vaig tenir anys enrere geranis misteriosament assecats, tot i que no vaig descobrir la culpable.Sigui com sigui, és la vida (i la mort)
Jo també vaig estar content de tornar a veure la M., encara que sento que s'allunya de la meua M.
Ai, jaka, jo no sé si sóc gaire bo en les lluites. Ja en parlarem.
Gràcies :-)
Publica un comentari a l'entrada