les connexions americanes

Gairebé tots tenim un comptador de visites en el bloc que ens informa, amb més o menys precisió, d'on prové l'interès per allò que escrivim, és a dir, qui buscava què, des d'on ho feia, quin sistema operatiu feia servir, etc. Algunes de les visites que tenim són de companys i companyes d'altres blocs amb els quals s'han anat creant uns certs lligams de reciprocitat. En molts altres casos, les visites són el resultat d'una cerca sobre temes diversos que finalment han conduït al bloc abans o després de consultar altres fonts d'informació. En el meu cas, per exemple, aquesta darrera setmana ha arribat al meu bloc molta gent que preguntava per les mones de pasqua, pels bunyols -de vent o empordanesos-, per un una aparent multa de la policia espanyola...

Tot aquest moviment en el bloc entra dintre de la normalitat, no té res d'estrany, encara que algunes vegades les preguntes que acaben a les meus pàgines són inesperadament curioses. Aquesta mateixa setmana, però, he tingut dues entrades persistents i inexplicables, totes dues americanes. En el primer cas es tractava d'algú, persona o màquina, que sistemàticament mirava posts diferents a raó d'un cada quatre minuts, segon més, segon menys. El meu comptador situava l'origen en la població de Council Bluffs, estat d'Iowa. Ignoro què buscava, quina penitència el va portar a recórrer pàgines i més pàgines el divendres sant sense deixar cap missatge, sense donar cap senyal de vida. Finalment, de la mateixa manera que va entrar va desaparèixer. De la seua presència física només en queda una ubicació improbable a la vora de l'aeroport municipal.

Des de dilluns que tinc una altra connexió americana que va passant posts nit i dia; ara sense la regularitat anterior. Les visites vénen, aparentment d'Atlanta, Georgia, i el lloc on se suposa que hi ha l'ordinador és més improbable que en el cas anterior: al mig d'un bosquet. Com que sembla que el visitant té una certa preferència per aquells escrits que van amb acompanyament musical i com que dos dels carrers de la vora es diuen Nottingham i Robin Hood, se m'ha acudit que potser està buscant proves que alguns dels meus vídeos musicals tenen drets d'autor no respectats. Ja ho veuré. De moment, tampoc cap senyal, cap missatge.

Tot plegat, res més que indicis que aquest món tan petit i concret de cadascú va molt més enllà del que un preveu fins a crear una teranyina en la qual quedem enganxats però que som incapaços de veure més que en una petita part, cosa que, per altra banda, té ben poca importància.