3.9.13

alguns carrers


No sé si la possible atribució del nom d'un carrer de Barcelona a Samaranch aixecarà molta o poca polseguera. De moment, observo que al blog d'en Francesc, hi ha tela. No entro en una polèmica, que em deixa més aviat fred en aquest cas. En canvi, em vaig emprenyar quan van canviar el meu carrer d'infantesa que va passar de Prim a Companys. Prim, biografiat més o menys a favor o en contra, era ja una arqueologia que entre els veïns havia perdut tota connotació, com ho era Salmerón i alguns altres polítics també presents. Per altra banda, m'agrada intentar refer superficialment la història dels pobles a través dels carrers que porten noms de persones; i si cal suprimir-ne algun, de nom, doncs es fa, però buscar-li tres peus al gat després del temps...

Afegiré que no sóc partidari de posar noms de persona als carrers, sobretot noms de persones que fa quatre dies que han mort -i si són vives no en parlem-, per raons òbvies. A la fi, un carrer és un espai per a sempre, o gairebé, i, a més, cal tenir en compte que en els pobles petits falten espais per situar tots els personatges importants de la història recent i remota, local i universal, que en aquests casos els fa estar en inferioritat respectes les ciutats. M'agraden, ja ho he dit altres vegades, els noms de carrers més o menys innocents, poètics, descriptius: el carrer del Sol, de la Lluna, de l'Espígol, del Forn...

En Lluís, al post al·ludit més amunt, suggeria simplement de numerar els carrers. Al poble nou de Mequinensa, construït per l'empresa ENHER, això s'ha fet: carrers A, B, C, D, plaça U, carrer A-1... Evidentment, la gent del poble fa servir altres noms; així, la plaça U és la plaça del cine (no sé si encara), i el carrer tal és el de l'estanc, i així successivament. I suposo que hi haurà un moment en què es canviaran les plaques dels carrers. Si al menys haguessin pensat en les lletres gregues, de l'alfa a l'omega...

No sé si viure en determinat carrer imprimeix caràcter. Un dels meus carrers preferits a Barcelona (preferits idealment, perquè em cau massa lluny per passejar-m'hi) és el de l'Esquirol Volador. Quina alegria, sobretot si tot et va bé, despertar-se cada matí en aquest carrer. Per contra, el carrer del Mal Nom, que sí que visito a vegades, deu ser un estigma pels qui l'habiten, els meus nous del qual deuen estar intrigats per saber quin és el mal nom. I quin neguit, el carrer del Perill, sempre vigilant que tot vagi bé...

Aquest estiu, a l'atzar, m'he anat fixant en alguns noms de carrers dels pobles del país per on he passat. El carrer Magre, que no he sabut quin matís significatiu té, però que he trobat que té reminiscències planianes, com el carrer El carreró, que ja està bé que es digui així, però que caldria distingir dels altres carrerons del poble. El carrer dels Dolors em sembla especialment patètic, i no sé si tots els qui hi passen són conscients que és refereix a la marededéu dels Dolors. A Bellcaire, he pujat pel carrer de la Pujada al Castell, en canvi he estat incapaç de trobar el carrer de la Baixada de Castell; imagino que té més mèrit l'ascensió que el descens. A l'Ampolla, hi ha el carrer dels Acantilats, segurament perquè no són gaire partidaris del guionet en els mots que, com se sap, és un signe variable i conflictiu, i han tirat pel dret.

Seria un no acabar. De tota manera, el meu nom preferit d'aquest estiu l'he trobat a la Bisbal: el carrer de l'Amor Filial, una via ben cèntrica. Vaig pensar que m'agradaria saber a qui se li va ocórrer aquest nom i qui va secundar la proposta, però sé que no mai no ho esbrinaré. Després, vaig imaginar que el nom a vegades realment obliga, que viure en aquest carrer i portar-se malament amb els pares deu ser especialment mereixedor d'un càstig exemplar per part de l'ajuntament o dels mateixos veïns, que poden arribar a desterrar l'infractor. Finalment, vaig pensar que, ni que sigui per esperit de contradicció, per cansament, perquè tot té un límit, algun dia hi haurà un parricidi al carrer i adéu nom. Déu no ho vulgui.




 

 

6 comentaris:

pons007 ha dit...

A Camarles tenen els carrers númerats en vertical els parells i en horitzontal els imparells. O era al revés?

Josep ha dit...


Miquel, en el blog del Francesc, jo també vaig dir la meva. A mi no m'agrada que els noms dels carrers portin un nombre, és molt fred, el que m'agrada és que sàpiguen posar els noms. Hi ha una immensa quantitat de persones que s'ho mereixen. Mira que hi ha noms que es mereixerien un carrer abans que aquests i que han contribuït a fer-nos millor la vida, o han aportat coses al país, o mil coses.
Ja se sap. Els que governen sempre fan una passa en una direcció i una altra en direcció contrària. Suposem que ho fan per això que en diuen "acontentar tothom".
Ara ens proposen dedicar un carrer al reconegut feixista (ell mateix sempre ho va dir) J.A. Samaranch a Barcelona.
Fa uns dies es va dedicar un carrer a un metge a Barcelona (cosa que ens va alegrar i ho vaig dir en el meu bloc), però si el carrer a Samaranch és "per compensar" o fer la balança no hi estic gens d' acord.
No es pot comparar als dos personatges en cap moment:.
Els mèrits d' en Samaranch ja els coneixeu (les olimpíades a Barcelona i el servei al "Caudillo" des de l' esport). El PP és el seu valedor.

Carme ha dit...

S'haurien de posar els noms que la gent diu... i jo em vaig alegrar quan li van tornar el seu nom a la Diagonal.

Ara perquè la gent digui, primer ha d'existir el carrer. :D i mentrestant.. que?

Va no diré res més ... que no vaig bé! :DDD



fra miquel ha dit...

A mi sempre m'ha agradat el carrer dels Petons. Prop del Born de Barcelona.
I no m'agradaria pas viure al carrer de les mosques ;o) També en el casc antic.
No he llegit el post del Francesc, ara hi vaig
Abraçada

Francesc Puigcarbó ha dit...

una VELLA POLÉMICA la dels noms o malnoms dels carrers. No em sembla malament la numeració, com dius, encara que el carrer es digui A, B, o C la gent el bateja segons estigui ubicat i aixó és bo. O també com a molts llocs nous, posar noms de ciutats, de muntanyes, sempre dins una neutralitat que no pugui ofendre a ningú. Vaja! que la séptima Avenida sona prou bé, tot es questió d'acostumar-s'hi.
El tema cou Miquel,pensa que és des que vaig encetar el bloc la vegada en que - a banda d'aniversaris propis - he rebut més comentaris ha estat aquest escrit.


la paraula de comProvació és Warhol 45

miquel ha dit...

No me'n recordo, Pons. El que sí que sé és que es cosa d'un curiós alcalde (deixem-ho així) anomenat Forastero.

Ja veus, Josep, les meus preferències de nomenclàtor. En tot cas, si cal posar noms de persones, seria bo que hi hagués un consens majoritari després que els proposants expliquessin els motius de la proposta.


Al llarg de la història s'han recuperat i s'han perdut els noms de tants carrers, Carme...
La veritat és que el meu criteri és canviant i em temo que heterodox.

Ai, el carrer dels petons...., Miquel...
Recordo el carrer d'un poble empordanès que és diu de la Mosca. encara m'hi atreviria :-)

Doncs si la gent bateja segons altres característiques, al menys aquí, sobren números i lletres, Francesc. Una altra cosa són els EU, que ja sabem com són.
Ja m'he fixat, ja, que la gent , segons sembla al teu bloc, coneix Samaranch; en fi, que no els és indiferent.