llibres, ficcions i realitats

Ja han muntat les parades de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern al passeig de Gràcia. Encara no hi ha els llibres; el de la llibreria Millà em diu que obren el 20. Quina pena que hi hagi tan poca representació del llibre vell, però, tot i així, m'interessa molt més que la Setmana del Llibre en Català que es va acabar el diumenge passat.

Com que vaig estar fora de Barcelona gairebé tota la setmana, només em vaig poder acostar a la Setmana el dilluns. He llegit que han augmentat les vendes respecte l'any passat, però a mi continua sense agradar-me el format dels darrers anys, la distribució del material segons editorials o similars. A penes faig una mirada superficial i ja em canso. Aquest any només em vaig entretenir en dues parades; en la primera per comprovar que únicament s'ha traduït al català una novel·la de Don Wislow: L'hivern de Frankie Machine; en el segon cas, em van aturar a la força: un noi em va preguntar quins gèneres llegia i li vaig dir, per cortesia, que novel·la i poesia; em va explicar que la seua mare era poetessa sense citar-me el nom i, en castellà, em va explicar les excel·lències del Círculo de Lectores, tot molt detallat, però ja m'ho sabia. Suposo que si es té temps i ganes, la gràcia de la Setmana consisteix a escoltar les cada vegada més nombroses actuacions, taules rodones, etc., que acompanyen els llibres, però, esclar, jo sóc cada vegada més un lector i menys un receptor dels entorns dels llibres. Per cert, la samarreta de la setmana valia 2 euros més que la de la Via, i sense metre.

Per cert, ja tinc el darrer llibre (el tercer de la trilogia de la crisi) del comissari Kharitos que es titula Pa, educació, llibertat, reproduint així l'eslògan de l'època en què a Grècia es lluitava contra la dictadura dels coronels. Un crit molt apropiat als temps de la Grècia actual i que potser molts podrien cridar aquí. La novel·la situa l'acció l'any 2014 i fabula una Grècia, però també una Espanya, que ha tornat a la seua antiga moneda. Esclar que quan la va escriure, Màrkaris no podia preveure que Espanya, segons l'inefable Montoro, "va a ser capaz de asombrar al mundo muy pronto". O potser el ministre es refereix al retorn a la pesseta i Màrkaris no és un visionari sinó que està ben informat.