aproximació a la festa

Arribo uns minuts tard a la plaça de sant Jaume, però el pregó de les festes de la Mercè que predica Ferran Adrià a penes deu haver acabat de començar. Me'l miro una estona a través de la pantalla d'un lateral de la plaça; dic me'l miro perquè difícilment es pot escoltar res a causa dels xiulets dels treballadors de l'enllumenat de la ciutat (ja sé, doncs, perquè fa tres dies que no hi ha cap fanal encès al meu carrer. No em queixo: tot això que s'estalvia). Els privilegiats, o no, de dins de l'Ajuntament, segur que escolten el discurs sense interferències; després el podrem escoltar, si volem, per BTV o TV3. M'hi jugo el que calgui que les referències al Bulli i a la Bullipèdia han estat estratègicament repartides.

Continuo el recorregut fins a la plaça de la catedral; entremig, a la vora del museu Marès, una figura humana es converteix en objecte fotogràfic multitudinari -també meu- i en poc objecte de reconeixement pecuniari. Escenari de gala a la catedral, reducte d'una dansa que busca aire i no el troba. Els balladors de sardanes de sempre exerceixen el seu dret de manifestar-se mentre alguns turistes imiten uns passos que són més complexos del que sembla i els magrebins, islàmics o no, enlairen els seus helicòpters efímers i de tècnica elemental.

Recorro el barri en ziga-zagues sense planificar, admirant la força del comerç barceloní. A la Rambla, m'adono per causalitat que ha desaparegut la sucursal llibretera la Casa del Llibre i s'anuncia la inauguració dels pernilaire d'Enrique Tomàs (cinc estrelles i poliglotisme exòtic, que la modèstia és cosa del passat) que juntament amb les botigues de cigarretes sense tabac són els establiments amb més futur immediat a la ciutat.

A l'exCatalònia hi ha una gernació que participa entusiasmada de la cultura gastronòmica barcelonina. Més amunt... Ara no recordo que obriran on abans hi havia Salvador Serra: roba o menjar? Les parades de la fira del llibre, aliments de l'ànima, ja han tancat.

Me'n vaig a sopar. Demà continuaré la festa.