vigília de festa

L'article de Joan de Sagarra a “La Vanguardia” del diumenge em va recordar la columna de Quim Monzó que acabava amb unes paraules -ja les sabeu: Mirando al mar...- de Jorge Sepúlveda que al·ludien a la contemplació del mar. Sagarra, que l'11 dinara a casa i després mirarà una peli de Truffaut, recordava un vers de Baudelaire que conclou que l'home trobarà la llibertat en la mar.

El dia 11, els participants en La Via Catalana s'enllaçaran les mans mirant la mar -lluny, Ítaca- mentre el sol declinarà a l'oest, al menys a les terres de l'Ebre, que més amunt potser cauran alguns gotes. Tot molt bonic, però ja cansa una mica tanta mar misteriosa i inabastable, potser caldria no girar-se d'esquena i fixar la vista en els camps, les muntanyes i els pobles del país que coneixem tan bé i que volem una mica més nostres. Ja arribarà l'hora de les contemplacions i de les fotos a contrallum.

Com deia des dels mars del sud Josep Maria de Sagarra, poeta, també, de les mars d'aquí:

I tornant al calor d'aquest país,
no deixem que el concret pugui esbravar-se,
ni anem a somniar res d'imprecís.

Com que els propers dies estaré virtualment incomunicat: Bona diada a tothom i a anar fent via!, i fins l'any que ve. A veure què.