en el record

Arondeta, de ton chantar m'azir:

qe vols, qe qers, qe no·m laissas dormir?

Guillem de Berguedà

M'imagino el vell mestre Riquer, ahir, sentint, ja cansat, la veu llunyana de l'oreneta. Després, el somni.

Tantes hores passades passant els fulls de Riquer que em va presentar el passat per mirar d'entendre, també, el present. Més enllà, però, i sobretot, el gaudi dels mons que em feia viure.

E paradis el luoc melhor,

lai o·l bon rei de Fransa es,
prop de Rolan, sai que l'arm'es
...

Guillem de Berguedà


Qui sap si la seua ànima, si és que hi ha ànimes, comparteix un lloc amb els seus. Així sigui.

(Més avall, el mateix diari em parla del trentè aniversari de la mort d'Ocaña. El seu paradís és terrenal. De tant en tant encara em sembla veure'l reencarnat, desafiant i innocent la mirada, a la plaça Reial.)