referèndum, ja!

Seré moderadament breu. Sembla que en un o altre moment, potser fins i tot abans del referèndum català, el Congrés dels Diputats plantejarà el canvi horari a Espanya consistent a endarrerir seixanta minuts el rellotge (no se sap si cent vint a l'estiu) per tal d'adequar-se al temps solar (és cosa dels astrònoms o dels poetes, el temps solar?). Obviaré la qüestió ideològica, segons diuen alguns, sobre el fet que l'avançament horari actual fos fet en temps de Franco per fer coincidir l'hora d'aquí amb l'alemanya. Tampoc no entraré en cap discussió sobre els beneficis del canvi en la conciliació de la vida familiar, la productivitat en el treball, etc., que no són més que bajanades d'hipòcrites bavejadors europeistes incapaços de solucionar els problemes reals de l'economia, la societat i casa seua. Passaré per alt les recomanacions falsament beneficioses d'anar a dormir a l'hora de les gallines i d'esmorzar de ganivet i forquilla (o cullera) abans de la sortida del sol. Callaré la ignomínia familiar que suposaria fer les postres del dinar de Nadal ja negra nit. No argumentaré per què, simplement, prefereixo els crepuscles de París a l'hora de Londres...

No pregaré res. Només exigeixo un referèndum ja. Que triï la gent. I si fos el cas que Espanya decideix endarrerir el rellotge una hora, espero que els catalans, pacíficament, democràticament, com sempre, mostrin el seu desacord i quan arribi el moment, en un Estat Català plenament sobirà, decideixin que l'11 de setembre de 2014 el sol es pongui com a mínim a les 19,14; i si pot ser a les 20,14, minut més minut menys, encara millor, que ja n'hi ha prou de sacralitzar la historia. I si res no pot ser, trencarem els rellotges.

Vagi com vagi el cas, sé que les meues nits tindran les mateixes hores.