9.9.13

lectures lleugeres d'estiu. El que sap tothom


Vaig començar per Salvajes (no se si s'han traduït al català les novel·les de Don Wislow) i aquest estiu he llegit, en aquest ordre, L'hivern de Frankie Machine i Los reyes de lo cool. De la primera novel·la es va estrenar la pel·lícula d'Oliver Stone l'any passat. No l'he vista, no sé com ha anat l'adaptació. Ritme, llenguatge àgil, desencís, reflexos de la societat acual. La novel·la negra actualitzada. Copio un fragment de la crepuscular vida de Frankie Machine, en el benentès que no diu res de nou, però que la majoria dels mortals en parlem sobretot quan hi ha alguna imputació que aquí no sol prosperar

Dos milions de llocs de treball s'ha fos en els dos darrers anys; un obrer ja no guanya prou per pagar l'entrada d'un habitatge i Hisenda ens pega un pal cada vegada que anem al caixer i després envia els nostres diners a un contractista de defensa que tanca una fàbrica, acomiada els obrers i es paga una bonificació milionària. I el delinqüent sóc jo? És a mi a qui haurien de condemnar a cadena perpètua sense possibilitats de sortir en llibertat condicional?

Si sumem als Crips, els Bloods, les pandilles jamaicanes, la màfia, la màfia russa i els càrtels mexicans, tots junts no aconseguirien més diners en un any bo que el Congrés en una mala tarda. Si ajuntessis tots els gàngsters que venen crack en qualsevol dels racons del país, entre tots no generarien tants diners bruts com un senador qualsevol que estigui acabant els darrers nou forats amb el director d'una companyia.


Don Wislow: L'hivern de Frankie Machine.

Cap comentari: