aquest any no

Em sembla que tots els anys anteriors he fet una croniqueta de Sant Jordi, però avui no em surt, o no en tinc ganes, o no sé què. I això que continua agradant-me -encara que, després, i mentrestant, em queixo- veure les roses i els llibres i, sobretot, la gent que surt i compra i somriu, cada any amb més turistes inclosos, en aquest parèntesi misteriós d'una diada lúdica que si cau entre setmana millor, segons diuen. De comprar llibres, poca cosa, que no és el millor dia per als habituals acostumat a l'absència de cues; de roses, les que vulguis, si no fas cas a la reivindicació dels extremistes que es passegen amb un cartell on han escrit: Volem roses catalanes! Com si les roses catalanes fessin una altra olor (d'acord, la majoria de les roses catalanes del dia -les altres tampoc- no fan olor, era una llicència poètica). Però com que vull seguir la tradició, a part de la rosa he aconseguit un llibre, que m'ha regalat la Joana, no importa quin; l'he demanat jo mateix, i com que el dia no es propici a les exigències, simplement he cridat: posi'm el més venut! I apa, m'he sentit satisfet de formar part de la majoria...

Però no tinc ganes de fer la croniqueta particular d'aquest dia tan bonic, i això que havia pensat que la cançó de Sanjosé davant d'un públic atentíssim em podria servir per començar... o aquest llibreter amb cua, que amb els llibreters -com amb les llibres- mai no se sap... Res, aquest any no.

P S:

Llegeixo que ahir, poc després de les 11 de la nit, va morir Gerard Vergés. M'agraden els seus versos.

...
Després, la primavera va ser càlida,                      

van florir les pereres i les flors                   

eren l'escuma blanca del paisatge.              

Xisclaven els moixons. I vaig conèixer                    

Josefineta, de dotze anys i rossa.                 

(La pell li feia olor de sabó i aigua.)